El llegat Cruyff
Només un ressentit, per qui el Barça només sigui trampolí de la seva ambició, no aprecia tot el que l'holandès ens ha donat. No ha estat gratis, és clar!, però la idea de pesseter ell mateix la va desfer amb ironia i una sincera crítica en el reportatge del Sense ficció de TV3. No és un home fàcil; el tracte és molt complex, però si mirem els resultats l'haver és fabulós. El geni triomfà, l'home imperfecte l'hem d'oblidar. Aquest petit detall hi ha gent que no l'ha entès. Per aquestes misèries no hem tret tot el rendiment possible a un culer universal que ens projecta a tot el món. Proposo una solució. Que tots els candidats pactin el seu retorn a la presidència d'honor del club. Seria una passa molt sòlida per evitar més guerres internes en aquest tema. Rosell va enfrontar-se a l'home sense entendre el geni.
Els genis com Pijoan, D'Ors, Dalí o Porcel són persones excessives, no hi pots anar amb la petitesa dels detalls nimis o quadrant comptes com la resta de mortals. Abans ja han demostrat la seva universalitat. A ells no se'ls pot manar, és la seva responsabilitat, han de tenir dirigents amb amplitud de mires. Molts moments de la nostra vida han estat millors, com a aficionats al futbol i al Barça, gràcies a Cruyff. Futbol d'atac, pressió al davant, possessió, espectacle, excel·lència, gols i títols. I hem estat reconeguts mundialment, fent país i pàtria. Un ADN que coneix tot el món fent de la Masia la nostra Ítaca, però arribant-hi. Cal refer ponts, cal construir de nou. Bertomeu ha deixat totalment de banda el fosc llegat Rosell. La resta de candidats tots són cruyffistes. Mans a la feina i pau social. L'amo de Castor compra joguines; algunes acabaran trencades, li és igual. És un mercader de tot, diners, sentiments, pors i governs a la seva llotja daurada amb els nostres esforços i els seus guanys. Al revés que nosaltres, errors a banda. La Masia primer fa persones, després forma jugadors. Els hereus de Cruyff.