1L'equip torna a brillar, potser no d'una manera colossal, però sí que la crisi esportiva s'ha apaivagat, sí que el càrrec de Luis Enrique no està en qüestió cada mitja hora i sí que els grans futbolistes com Messi, Neymar i Piqué han tornat a treure la seva millor versió. El Barça ha enfilat l'agulla i el primer equip sembla que agafa cos en espera d'una tornada de copa amb l'Atlético de Madrid que pot marcar el rumb de la temporada.

2 Ara ens aflora un problema que sembla menor, però que no es pot obviar: els equips formatius. Tant el Barça B com el juvenil A estan donant mals resultats i males sensacions i aquest aspecte, tenint en compte la importància de la Masia per al club, és preocupant. Els que en saben diuen que s'estan perdent els automatismes de manera alarmant. Segur que cal revisar-ne els procediments i tornar al model d'èxit esportiu que tantes alegries ens ha donat. Per fer-ho, caldrà posar al capdavant les persones que més tinguin apamat el model i sàpiguen traduir en fruits el talent intern.

3 Les eleccions a can Barça es van apropant –tot esperant saber-ne la data– i cada dia que passa el panorama es va aclarint. Sembla que el president, Josep Maria Bartomeu, s'ha posat les piles i està fent campanya electoral de manera evident; Agustí Benedito i Jordi Farré ja tenen decidida la voluntat de presentar-se i no escatimaran actes per fer barcelonisme i relacionar-se amb els socis; Joan Laporta, que és el gran favorit, espera per fer el pas endavant sabent que com més esperi, millor per evitar les crítiques que li arribaran; Jordi Majó i Joan Castells rumien seriosament presentar-se a la presidència del Barça i Víctor Font també s'ho està acabant de pensar. Per tant, tindrem diverses candidatures i una representació prou plural del teixit social del Barça. Ara, necessitem propostes sòlides, guanyadores i de futur. Necessitem almenys un parell d'opcions que resultin convincents i que ens tornin al lideratge global.

4 El lideratge que necessita el Barça és fonamentalment esportiu, però sense un lideratge econòmic per poder convertir els ingressos en capacitat per poder pagar traspassos quan toqui i les nòmines per pagar els millors futbolistes del món, segur que el model no funcionarà a mitjà termini. Arran d'un informe de Deloitte, hem sabut que el Barça ha caigut aquesta darrera temporada a la quarta posició en ingressos, superat pel Real Madrid, el Manchester United i el Bayern de Munic. Els ingressos del Barça s'han estancat i el club necessita una nova expansió, internacionalitzar les oportunitats econòmiques recollint la realitat social del club arreu del món, que és realment majúscula. Com bé recull l'informe esmentat, els futurs acords de patrocini són cabdals.

5 En l'àmbit institucional, la caiguda del Barça no està comptabilitzada per cap informe, però segur que no és ni en la quarta posició mundial. El càstig recent imposat per la FIFA de no poder fitxar és segurament excessiu, però aquest fet encara ha empitjorat més les coses, i el club hauria de reaccionar sense fer-se l'enfadat, sinó amb tota l'empatia possible per refer les relacions i guanyar-se la confiança dels màxims organismes del futbol. El Barça necessita tornar a l'elit en tots els àmbits de manera ràpida, perquè si seguim caient, el retorn a l'excel·lència serà molt més complex. I és que, sense lideratge, difícilment tindrem títols.