Em sumo des del segon 1 a tota la bona gent que es va escandalitzar quan l'oficina de propaganda madridista va tenir l'ocurrència un dia d'insinuar que aquest Madrid, el de Cristiano Ronaldo, està a l'altura del Barça de Pep Guardiola. No dubto que el Madrid, al llarg de la seva història, ha configurat grans equips que han deixat petjada, i des de la perspectiva barcelonista han estat observats amb enveja sana, sobretot perquè el que ens agrada és el futbol. I tant és qui el practiqui, perquè si ho fa bé i fa gaudir, és un goig per a aquells a qui agrada aquest meravellós esport. Sí, el Madrid ha creat grans equips, però aquest, el d'ara, no aguanta una comparació raonable i seriosa amb la maquinària que va crear Guardiola. No suporta cap comparació per molt que es vulgui forçar la realitat.

Potser s'hi acosta el Casillas dels grans partits, els bons moments de Ramos, la contundència sense violència de Pepe (perdó, perdó), quan apareix el virtuosisme de Marcelo, alguns detalls de Toni Kroos abans d'ofegar-se, quan Isco vol emular Xavi i Iniesta i sovint quan Benzema té la pilota als peus i intenta inventar coses boniques. Ah, i algun cop que Cristiano té el punt solidari i combinatiu o quan la pilota que xuta va entre els tres pals. I res més.

La resta és pura propaganda, de la que vol fer veure el que no existeix, i debats de baixa qualitat de barra de bar amb olor de perfum dolent a l'atmosfera. El futbol excels del Barça de Guardiola, amb la desfilada de títols que l'avalen, no troba actualment res que se li acosti, ni de bon tros. Tot i això, l'oficina de propaganda madridista, tan fina i eficaç sempre, tan insistent i aclaparadora pels altaveus amb què compta, no descansarà de proveir tant material inservible com calgui per fer veure les coses d'una altra manera.

Ara la feina que té assignada en l'agenda és restablir la imatge esmicolada d'un Cristiano que fins fa tres dies passejaven pel món pretenent convertir-lo en la icona del futbol, per intentar apartar o eclipsar, sense èxit, Leo Messi, el veritable jugador total que actualment s'erigeix com el més gran dels futbolistes.

Aquesta maquinària va assenyalar Messi com un mal jugador i pitjor company quan a Anoeta, suposadament empipat amb el seu tècnic, va sortir des de la banqueta i no va donar la talla. Defensaven llavors, que si hagués estat el cas de Cristiano, el portuguès s'hauria posat l'equip a l'esquena i l'hauria dut a la victòria. Bah!, tot ciència-ficció i propaganda de mala qualitat. A Messi, quan se li creuen el cables, per sort no gaire sovint, abaixa els braços i s'emprenya; Cristiano, a més, es posa violent amb els rivals, un fet ja massa recurrent.

Com que ha demanat perdó a través de les xarxes socials, es pretén que el comitè que tant durament sempre castiga el Barça i és tolerant amb el Madrid, no li apliqui la reincidència i que el mal dia acabi en un o dos partits, com a molt, de suspensió. Fa una mica de ràbia, però no és un fet inusual en aquest esport, en què la maquinària madridista sap com moure's per la federació per atenuar els càstigs.