L'organització és perfecta
Qatar està enamorant el reduït món de l'handbol. Jugadors, àrbitres, cos tècnic i tots els protagonistes de l'auca criden amb força les virtuts organitzatives de la competició escollida per l'emir. Els aficionats, tant els convidats com els que no, al·lucinen amb la infraestructura dels pavellons i les comoditats que hi troben. I la premsa, imprescindible per oferir la imatge desitjada, no deixa de lloar les facilitats logístiques que la competició ofereix. I això que bona part del quart poder ha arraconat alguns dels seus principis per poder gaudir de l'experiència de viure un mundial a Qatar, de franc.
Amb tot això, no he deixat de sentir la frase “el gran nivell organitzatiu del mundial”. Que si, que d'acord, que el luxe impressiona, però a mi hi ha coses que em segueixen enervant. Sense anar més lluny, ahir es van jugar els partits dels quarts de final. Croàcia-Polònia i Alemanya-Qatar a dos quarts de cinc, i França-Eslovènia i Dinamarca-Espanya, a les set. Us n'adoneu? Quatre partits de quarts de final, i tots el mateix dia. A més, en dues franges horàries. És a dir, que una jornada de quarts de final d'un mundial (del que sigui), que passa un cop cada quatre anys, es juga en un sol dia i compartint horaris. Ningú s'adona que això és malgastar un producte de qualitat?
Però és que la història ve de lluny. En la primera fase de la competició, s'han jugat sis partits diaris repartits en tres horaris diferents. Per a qui no ho sàpiga, sis partits d'handbol són unes nou hores. Nou hores d'handbol al dia. Però que ens hem tornat bojos? Com carai s'ho fa algú que, per passió o per necessitat, vol seguir un mundial com tocaria?
I això, per no parlar del menyspreu a la pròpia competició per part de la federació internacional. Primer, colar Alemanya en el mundial (eliminada en la fase de classificació) per no perdre els seus patrocinadors. I segon, promoure una competició desnaturalitzada que permet als països fitxar a cop de talonari. Sense anar més lluny, l'equip amfitrió competeix amb el cinquanta per cent de la plantilla importat. Però és clar, qui els hi diu res. L'organització és perfecta.