Carles Duran ha tingut tècnics que li han ensenyat els secrets del bàsquet. Des de Miquel Nolis fins al seu referent, Aíto. El tècnic de Vilassar de Mar ha anat cobrint tots els graons del bàsquet de formació, ha dirigit el bàsquet de base de la Penya, ha dirigit el Prat –el vinculat del Joventut– durant anys i sempre, triomfant. No només èxits esportius, sinó, sobretot, de formació dels joves. D'aquests, n'ha tingut de sobres. D'exemples, no en falten: Ventura, Suárez, Barrera, Vives, Todorovic, Llovet, Franch, Ribas, Norel... entre molts d'altres a qui ha ajudat a arribar al cim. És cert que a Badalona hi ha bona matèria primera, però aquesta s'ha de polir amb cura i això ho ha fet perfectament. L'estiu passat, però, va decidir emprendre un nou rumb. Després d'haver tastat l'ACB com a ajudant d'Aíto i posteriorment de Sito Alonso, el tècnic de Vilassar de Mar volia tornar a la primera fila. Per això va acceptar l'oferta que li va fer el València com a ajudant de Velimir Perasovic. Va marxar de la Penya agraït al club, a Jordi Villacampa i al director esportiu i amic, Jordi Martí. Les condicions econòmiques i esportives del València eren inigualables, una situació habitual quan fitxen joves (Vives, Rudy, Ricky, Todorovic...), però que darrerament també passa amb els tècnics. Duran, un altre dels productes made in Penya, s'escapava. Igual com va passar fa dos anys amb la marxa de Paco Redondo al Madrid. Amb la destitució de Perasovic la satisfacció va ser que el València va valorar la capacitat de Duran i tot i que públicament no ho han dit, li van oferir l'equip fins a final de la temporada. De moment, en el debut +18 contra el Múrcia. I ahir, a Romania contra l'Asesoft Ploiesti –l'equip que va precipitar l'adéu de Perasovic guanyant a València– va fer un pas definitiu cap als vuitens de l'Eurocopa. Li anirà millor o pitjor, però, de capacitats, no n'hi falten. La mascletà Duran ja és aquí.