Ney es doctora
Neymar fa temps que demostra a la selecció brasilera que és un autèntic líder, un jugador capaç d'aguantar tot un equip a les seves espatlles, com es va veure en l'últim mundial, i no notar cap mena de pressió. Els últims mesos al Barça està rendint a un nivell excel·lent i mai s'amaga, però alguns aficionats encara el consideren massa tou i no li veuen aquesta fusta de jugador únic que té Messi i altres grans figures que han passat pel Camp Nou. És cert que encara no està al nivell de Messi, però dimecres al Calderón va lluir aquests dots de lideratge i va deixar entreveure que d'aquí a uns anys pot succeir Messi com a millor jugador del món.
Neymar té una classe meravellosa i una tècnica fantàstica. Dient això no estic descobrint la sopa d'all. És un autèntic mag de la pilota, i al camp de l'Atlético de Madrid va demostrar un altre aspecte del seu joc menys tangible, però segurament igual d'important. Un líder, com sempre fa Messi, no ha de caure en les provocacions del rival. Ha de continuar jugant amb el cap ben alt, encara que el cusin a coces i l'insultin per tots els cantons. Això és el que va fer Neymar dimecres. Va ser l'ase dels cops de l'Atlético. El van pegar per dalt, per baix, per l'esquerra i per la dreta, i el van intentar intimidar. I quina va ser la resposta de l'astre brasiler? Continuar demanant la pilota, encarant els rivals sense amagar-se i fer-los driblatges endimoniats. Si a tot això hi afegim que va fer dos gols –el segon amb una sang freda espectacular– el seu partit va ser rodó. En total va tenir 39 intervencions i només va perdre 5 pilotes.
Però el que més il·lusiona l'afició és que, per fi, ha connectat amb el crac argentí i tots dos fan una davantera màgica a la qual s'hi ha unit Luis Suárez, que realment té mala sort davant de porteria, però que aporta un plus a l'equip que li ha faltat les últimes temporades. L'uruguaià fixa les defenses, obre els espais per als companys i fa grans passades, com la del primer gol contra l'Atlético. Un trident, per tant, que fa por i que ha anat a més les últimes jornades, com tot l'equip de Luis Enrique.
Si aquest és l'aspecte positiu del matx, a la balança contrària trobem l'extrema duresa de l'Atlético. Malauradament, aquesta situació ja no és notícia, perquè els de Simeone ens hi tenen acostumats. Per tant, no m'hi entretindré més. El que sí que vull destacar és la injustificable actitud d'Arda Turan, que va tirar la bota al linier, una que acció només va ser mereixedora de targeta groga. El més greu de tot plegat és que l'àrbitre, en l'acta, reflecteix aquesta infracció, però no diu que Turan va intentar agredir el linier, sinó que simplement va llançar la bota fora del camp. Una explicació estranya, perquè tothom, absolutament tothom, va interpretar que les ires del turc anaven dirigides a l'àrbitre assistent. Aquest escrit farà que la sanció al migcampista, si n'hi ha, sigui mínima, perquè no es preveu que el comitè actuï d'ofici.
Exactament la mateixa situació ha passat amb el cas de Cristiano Ronaldo. El portuguès només ha estat sancionat amb dos partits per la seva impresentable puntada de peu al defensa del Còrdova Edimar. Va ser una agressió en tota regla, acompanyada de cops a la cara a Edimar i a Crespo. El problema és que l'acta redactada pel col·legiat no parla ni de violència ni d'agressió i, per tant, CR7 en surt gairebé indemne. Es perdrà els partits contra la Real Sociedad i el Sevilla, però jugarà el derbi madrileny. Patètic.