Ney­mar fa temps que demos­tra a la selecció bra­si­lera que és un autèntic líder, un juga­dor capaç d'aguan­tar tot un equip a les seves espat­lles, com es va veure en l'últim mun­dial, i no notar cap mena de pressió. Els últims mesos al Barça està ren­dint a un nivell excel·lent i mai s'amaga, però alguns afi­ci­o­nats encara el con­si­de­ren massa tou i no li veuen aquesta fusta de juga­dor únic que té Messi i altres grans figu­res que han pas­sat pel Camp Nou. És cert que encara no està al nivell de Messi, però dime­cres al Cal­derón va lluir aquests dots de lide­ratge i va dei­xar entre­veure que d'aquí a uns anys pot suc­ceir Messi com a millor juga­dor del món.

Ney­mar té una classe mera­ve­llosa i una tècnica fantàstica. Dient això no estic des­co­brint la sopa d'all. És un autèntic mag de la pilota, i al camp de l'Atlético de Madrid va demos­trar un altre aspecte del seu joc menys tan­gi­ble, però segu­ra­ment igual d'impor­tant. Un líder, com sem­pre fa Messi, no ha de caure en les pro­vo­ca­ci­ons del rival. Ha de con­ti­nuar jugant amb el cap ben alt, encara que el cusin a coces i l'insul­tin per tots els can­tons. Això és el que va fer Ney­mar dime­cres. Va ser l'ase dels cops de l'Atlético. El van pegar per dalt, per baix, per l'esquerra i per la dreta, i el van inten­tar inti­mi­dar. I quina va ser la res­posta de l'astre bra­si­ler? Con­ti­nuar dema­nant la pilota, enca­rant els rivals sense ama­gar-se i fer-los dri­blat­ges endi­mo­ni­ats. Si a tot això hi afe­gim que va fer dos gols –el segon amb una sang freda espec­ta­cu­lar– el seu par­tit va ser rodó. En total va tenir 39 inter­ven­ci­ons i només va per­dre 5 pilo­tes.

Però el que més il·lusi­ona l'afició és que, per fi, ha con­nec­tat amb el crac argentí i tots dos fan una davan­tera màgica a la qual s'hi ha unit Luis Suárez, que real­ment té mala sort davant de por­te­ria, però que aporta un plus a l'equip que li ha fal­tat les últi­mes tem­po­ra­des. L'uru­guaià fixa les defen­ses, obre els espais per als com­panys i fa grans pas­sa­des, com la del pri­mer gol con­tra l'Atlético. Un tri­dent, per tant, que fa por i que ha anat a més les últi­mes jor­na­des, com tot l'equip de Luis Enri­que.

Si aquest és l'aspecte posi­tiu del matx, a la balança contrària tro­bem l'extrema duresa de l'Atlético. Malau­ra­da­ment, aquesta situ­ació ja no és notícia, perquè els de Sime­one ens hi tenen acos­tu­mats. Per tant, no m'hi entre­tindré més. El que sí que vull des­ta­car és la injus­ti­fi­ca­ble acti­tud d'Arda Turan, que va tirar la bota al linier, una que acció només va ser merei­xe­dora de tar­geta groga. El més greu de tot ple­gat és que l'àrbi­tre, en l'acta, reflec­teix aquesta infracció, però no diu que Turan va inten­tar agre­dir el linier, sinó que sim­ple­ment va llançar la bota fora del camp. Una expli­cació estra­nya, perquè tot­hom, abso­lu­ta­ment tot­hom, va inter­pre­tar que les ires del turc ana­ven diri­gi­des a l'àrbi­tre assis­tent. Aquest escrit farà que la sanció al mig­cam­pista, si n'hi ha, sigui mínima, perquè no es pre­veu que el comitè actuï d'ofici.

Exac­ta­ment la mateixa situ­ació ha pas­sat amb el cas de Cris­ti­ano Ronaldo. El por­tuguès només ha estat san­ci­o­nat amb dos par­tits per la seva impre­sen­ta­ble pun­tada de peu al defensa del Còrdova Edi­mar. Va ser una agressió en tota regla, acom­pa­nyada de cops a la cara a Edi­mar i a Crespo. El pro­blema és que l'acta redac­tada pel col·legiat no parla ni de violència ni d'agressió i, per tant, CR7 en surt gai­rebé indemne. Es perdrà els par­tits con­tra la Real Soci­e­dad i el Sevi­lla, però jugarà el derbi madri­leny. Patètic.