Amb això de la Super Bowl estan fent servir la mateixa estratègia que amb Halloween, una celebració que ens és completament aliena però que de manera implacable s'està cruspint la Castanyada, que aviat quedarà reduïda a l'àmbit escolar, si els mestres no es cansen de lluitar per mantenir-la i acaben ensenyant a la mainada com foradar una carbassa perquè faci cara de mala llet.

Fins fa pocs anys, aquí a casa nostra, llevat de Vicent Partal, ningú no sabia ni un borrall de futbol americà. Només teníem les referències de les pel·lícules d'adolescents en què les animadores s'enamoraven del capità de l'equip escolar. Fins i tot vam passar olímpicament del tema quan van impulsar una lliga europea, amb un equip català inclòs. Tanmateix, de mica en mica, ens han anant ficant amb calçador dins del cap aquest esport exòtic. Fins i tot, hi ha programes esportius radiofònics que dediquen una secció fixa al futbol americà, un privilegi del qual no gaudeixen molts esports de tradició centenària a Catalunya i que tenen milers de llicències federatives.

El meu pronòstic és que abans que s'acabi la dècada serem uns experts en futbol americà, i quedarem amb els amics per veure la Super Bowl dels pebrots als bars, que obriran tota la nit per acollir els fanàtics, que es comptaran per milers arreu del continent, i s'afegiran amb entusiasme als més de cent milions de nord-americans que aturen les seves vides per veure aquest partit (i l'espectacle de la mitja part). L'any passat, per primer cop, la Super Bowl es va retransmetre en directe en castellà per al mercat llatí. No trigarem a veure-la per aquestes contrades. I regalarem per Reis la samarreta dels Patriots, dels Red Skins o dels Cowboys. No hi ha res a fer, ja ens han fet un touchdown.