Un club entre seleccions

La història de l'esport està plena de selec­ci­ons que han com­pe­tit molt per sobre del que se n'espe­rava quan han jugat a casa. Una pre­pa­ració més dura i intensa que mai, la moti­vació de jugar davant l'afició pròpia i els cops de mà dels àrbi­tres a l'equip de casa acos­tu­men a ser els fac­tors deter­mi­nants en aques­tes actu­a­ci­ons sor­pre­nents.

El sub­cam­pi­o­nat que ha acon­se­guit la selecció de Qatar en el mun­dial d'hand­bol entra­ria de ple dret en el capítol dels resul­tats més sor­pre­nents i ines­pe­rats de la història de l'esport. No em sem­bla que es pugui qua­li­fi­car de cap més manera que una selecció que havia aca­bat vin­tena –de 24– en el mun­dial ante­rior, dis­pu­tat només dos anys abans, passi a ser la sub­cam­pi­ona en el mun­dial que ha jugat al seu país. En el sub­cam­pi­o­nat de Qatar, a més dels fac­tors esmen­tats abans –pre­pa­ració, moti­vació i àrbi­tres–, hi hauríem d'afe­gir els fit­xat­ges. Que les selec­ci­ons fit­xin juga­dors d'altres països no és nou ni excep­ci­o­nal, però el que ha fet Qatar en el seu mun­dial ha superat tots els rècords, espe­ci­al­ment pel resul­tat obtin­gut. Dels setze juga­dors que ha diri­git Valero Rivera només sis són nas­cuts a Qatar. També hi havia un egipci, un francès, un cubà, un espa­nyol, un tunisià, dos bos­ni­ans i tres mon­te­ne­grins. Una selecció que, evi­dent­ment, com­plia les nor­mes de la fede­ració inter­na­ci­o­nal (IHF), però que incom­plia de totes totes el supo­sat espe­rit de les com­pe­ti­ci­ons de selec­ci­ons espor­ti­ves: que els països s'enfron­tin amb els seus millors espor­tis­tes. Fa dos anys, en el mun­dial que es va aca­bar al Palau Sant Jordi de Bar­ce­lona, Qatar va jugar sense pràcti­ca­ment fit­xat­ges –l'egipci Has­san Mabrouk, que és un dels dos que han repe­tit el 2015 de la selecció del 2013–, i va ser vin­tena. Un resul­tat sem­blant al del mun­dial del 2003 (16a), del 2005 (21a) i del 2007 (23a).

Què hau­ria fet Qatar en el seu mun­dial sense fit­xat­ges i amb Valero Rivera a la ban­queta? No hi ha cap dubte que el seu millor resul­tat de sem­pre, però sense Saric a la por­te­ria i el cubà Capote i el mon­te­negrí Marko­vic a la pista, no hau­ria arri­bat on ha arri­bat. Valero Rivera diu que no ha tin­gut un xec en blanc a l'hora de fer l'equip i que no ha tin­gut cracs, excepte Saric. Perquè no ha pogut, afe­gi­ria jo, ja que per poder fit­xar algú cal que no hagi jugat amb la seva selecció en tres anys. La selecció que ha for­mat Valero Rivera és un gran equip. Ho ha demos­trat a la pista, però el lloc del grup de juga­dors que diri­geix el tècnic català no hau­ria de ser un cam­pi­o­nat del món de selec­ci­ons. Ja sé que les nor­mes de la IHF ho per­me­ten, però el més nor­mal és que els que fit­xin juga­dors d'arreu del món siguin els clubs, no les selec­ci­ons. La selecció de Qatar ha estat un club jugant con­tra selec­ci­ons. Amb fit­xat­ges i més entre­na­ments i con­junció, i així ha arri­bat fins al sub­cam­pi­o­nat. Tinc mol­tes ganes de veure què faran en els pro­pers cam­pi­o­nats.