Donetsk, del cel a l'infern
Aquesta setmana farà un any que el Druzhba Arena de Donetsk va ser l'escenari d'una de les gestes esportives més importants del segle XXI. El francès Renaud Lavillenie volava fins a uns estratosfèrics 6,16 m en salt de perxa i esborrava de la taula de rècords mundials els 6,15 m de l'ucraïnès Serguei Bubka, una plusmarca amb 21 anys de vigència. Bubka, l'organitzador de la reunió, no es va perdre la fita des de la llotja del pavelló i va ser dels primers a felicitar-lo: “És un gran dia, una gran actuació. Estic molt content per Renaud. N'estic molt orgullós, perquè és un gran atleta i un exemple a seguir. És el meu successor ideal.” La gesta de l'atleta de Barbezieux-Saint-Hilaire va fer la volta al món i l'endemà va ser a la portada de tots els diaris esportius. Aquell dia al Druzhba –curiosament, vol dir ‘amistat'– Arena es va tocar el cel. Tot eren aplaudiments i alegria. Un any després, el pavelló de Donetsk està en runes i la ciutat s'ha convertit en un infern. El febrer del 2014, el conflicte a Ucraïna es focalitzava a Kíev amb les manifestacions que van fer caure el govern de Víktor Ianukóvitx i que van provocar desenes de morts en els enfrontaments entre els opositors i les forces de seguretat. Les eleccions presidencials del mes de maig, amb el triomf de l'oligarca preeuropeu Petró Poroixenko, lluny d'apaivagar la situació, van fer ressorgir els moviments prorussos de les regions de l'est. Els rebels secessionistes van ocupar l'aeroport de Donetsk i, enmig dels combats entre les milícies i l'exèrcit ucraïnès, es va incendiar el Druzhba Arena.
Des de la distància segueix el conflicte amb commoció el saltador de perxa català Igor Bítxkov, nascut a Donetsk el 1987. “Em fa molta pena veure com està la ciutat on vaig néixer i on vaig passar tota la infantesa fins als onze anys. Tots els familiars que hi vivien han acabat marxant a Kíev o a Crimea, perquè allà el dia a dia s'ha fet impossible”, relata. La carrera atlètica d'Igor es va començar a gestar a les pistes de Can Dragó de Barcelona, en les files de l'AA Catalunya i guiat per Gabriel Martínez, actual responsable del sector al CAR de Sant Cugat. El saltador d'origen ucraïnès, amb Bubka com a gran referència, va anar elevant el llistó i el 2007 va decidir traslladar-se a la residència Blume de Madrid per continuar progressant. Aquestes últimes temporades el Tsar Català s'ha convertit en un dels millors especialistes de l'atletisme estatal i ja acumula sis títols espanyols (quatre a l'aire lliure i dos més en pista coberta), a més d'haver estat internacional en totes les grans cites des del 2010: europeus, mundials i els Jocs Olímpics de Londres, on es va guanyar l'accés a la final.
En la campanya de pista coberta, Bítxkov tenia la recança de no haver pogut competir mai en la reunió que s'organitzava a la seva ciutat natal, específica per al concurs de perxa. “És un míting de molt nivell i, fins ara, les campanyes indoor no m'han provat gaire”, explica. En tot cas, ara per ara, el futur de la reunió està en suspens: “Aquest any és evident que no es farà. També s'havia especulat que es traslladaria a Kíev, però espero que algun dia se solucioni el conflicte a Donetsk. No hi he estat des del 2011.”
En l'aspecte esportiu, Bítxkov tampoc no passa el seu millor moment. Ja ha donat la campanya hivernal pràcticament per tancada i està pendent de passar per la sala d'operacions per posar fi al pneumotòrax que pateix des de finals del 2014. El Tsar Català carregarà les piles per al mundial de Pequín, l'avantsala dels Jocs de Rio, i continuarà persistint per elevar el llistó fins al cel dels 6 m. I somiarà que algun dia emula Bubka i Lavillenie en una reunió, la de Donetsk, que per sempre més estarà lligada al salt de perxa.