Aquesta set­mana farà un any que el Druzhba Arena de Donetsk va ser l'esce­nari d'una de les ges­tes espor­ti­ves més impor­tants del segle XXI. El francès Renaud Lavi­lle­nie volava fins a uns estra­tosfèrics 6,16 m en salt de perxa i esbor­rava de la taula de rècords mun­di­als els 6,15 m de l'ucraïnès Ser­guei Bubka, una plus­marca amb 21 anys de vigència. Bubka, l'orga­nit­za­dor de la reunió, no es va per­dre la fita des de la llotja del pavelló i va ser dels pri­mers a feli­ci­tar-lo: “És un gran dia, una gran actu­ació. Estic molt con­tent per Renaud. N'estic molt orgullós, perquè és un gran atleta i un exem­ple a seguir. És el meu suc­ces­sor ideal.” La gesta de l'atleta de Bar­be­zi­eux-Saint-Hilaire va fer la volta al món i l'endemà va ser a la por­tada de tots els dia­ris espor­tius. Aquell dia al Druzhba –curi­o­sa­ment, vol dir ‘amis­tat'– Arena es va tocar el cel. Tot eren aplau­di­ments i ale­gria. Un any després, el pavelló de Donetsk està en runes i la ciu­tat s'ha con­ver­tit en un infern. El febrer del 2014, el con­flicte a Ucraïna es foca­lit­zava a Kíev amb les mani­fes­ta­ci­ons que van fer caure el govern de Víktor Ianukóvitx i que van pro­vo­car dese­nes de morts en els enfron­ta­ments entre els opo­si­tors i les for­ces de segu­re­tat. Les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als del mes de maig, amb el tri­omf de l'oli­garca pre­eu­ro­peu Petró Poroi­xenko, lluny d'apai­va­gar la situ­ació, van fer res­sor­gir els movi­ments pro­rus­sos de les regi­ons de l'est. Els rebels seces­si­o­nis­tes van ocu­par l'aero­port de Donetsk i, enmig dels com­bats entre les milícies i l'exèrcit ucraïnès, es va incen­diar el Druzhba Arena.

Des de la distància segueix el con­flicte amb com­moció el sal­ta­dor de perxa català Igor Bítxkov, nas­cut a Donetsk el 1987. “Em fa molta pena veure com està la ciu­tat on vaig néixer i on vaig pas­sar tota la infan­tesa fins als onze anys. Tots els fami­li­ars que hi vivien han aca­bat mar­xant a Kíev o a Cri­mea, perquè allà el dia a dia s'ha fet impos­si­ble”, relata. La car­rera atlètica d'Igor es va començar a ges­tar a les pis­tes de Can Dragó de Bar­ce­lona, en les files de l'AA Cata­lu­nya i guiat per Gabriel Martínez, actual res­pon­sa­ble del sec­tor al CAR de Sant Cugat. El sal­ta­dor d'ori­gen ucraïnès, amb Bubka com a gran referència, va anar ele­vant el llistó i el 2007 va deci­dir tras­lla­dar-se a la residència Blume de Madrid per con­ti­nuar pro­gres­sant. Aques­tes últi­mes tem­po­ra­des el Tsar Català s'ha con­ver­tit en un dels millors espe­ci­a­lis­tes de l'atle­tisme esta­tal i ja acu­mula sis títols espa­nyols (qua­tre a l'aire lliure i dos més en pista coberta), a més d'haver estat inter­na­ci­o­nal en totes les grans cites des del 2010: euro­peus, mun­di­als i els Jocs Olímpics de Lon­dres, on es va gua­nyar l'accés a la final.

En la cam­pa­nya de pista coberta, Bítxkov tenia la recança de no haver pogut com­pe­tir mai en la reunió que s'orga­nit­zava a la seva ciu­tat natal, específica per al con­curs de perxa. “És un míting de molt nivell i, fins ara, les cam­pa­nyes indoor no m'han pro­vat gaire”, explica. En tot cas, ara per ara, el futur de la reunió està en sus­pens: “Aquest any és evi­dent que no es farà. També s'havia espe­cu­lat que es tras­lla­da­ria a Kíev, però espero que algun dia se solu­ci­oni el con­flicte a Donetsk. No hi he estat des del 2011.”

En l'aspecte espor­tiu, Bítxkov tam­poc no passa el seu millor moment. Ja ha donat la cam­pa­nya hiver­nal pràcti­ca­ment per tan­cada i està pen­dent de pas­sar per la sala d'ope­ra­ci­ons per posar fi al pneu­motòrax que pateix des de finals del 2014. El Tsar Català car­re­garà les piles per al mun­dial de Pequín, l'avant­sala dels Jocs de Rio, i con­ti­nuarà per­sis­tint per ele­var el llistó fins al cel dels 6 m. I somiarà que algun dia emula Bubka i Lavi­lle­nie en una reunió, la de Donetsk, que per sem­pre més estarà lli­gada al salt de perxa.