Tothom sap que Cristiano Ronaldo és ric (molt), guapo (això va a gustos) i gran futbolista (pitjor que Messi, però sí), perquè ell mateix s'ha encarregat d'anunciar-ho als quatre vents. D'això es dedueix que també està molt pagat de si mateix. I com que des de llavors li han plogut del cel un parell de Pilotes d'Or, la malaltia deu haver empitjorat, perquè ara també es considera intel·ligent; com a mínim, prou per distingir quins periodistes són com ell, és a dir, intel·ligents, i quins no. Per això l'altre dia va descartar el company de TV3 Sebas Guim, perquè li va preguntar sobre el seu gest de netejar-se el distintiu de la samarreta que acredita el Real Madrid com a vigent de campió del món quan es retirava expulsat del camp del Còrdova. No cabia al seu cap preclar que el periodista no ho endevinés, que amb allò estava demostrant als seguidors del Còrdova la seva superioritat intel·lectual i que per molt que l'escridassessin, formigues insignificants, ell no podia desxifrar reaccions tan primàries com aquelles. Un gest molt en la línia d'aquell: “Em xiulen perquè sóc guapo, ric i gran jugador i em tenen enveja” o aquell altre: “Els que em criden: ‘Messi, Messi' són anormals”, descobriments sense dubte a l'abast de pocs genis, o potser de cap. Perquè només amb un coeficient indesxifrable com el seu es pot deixar astorat un auditori d'etiqueta i una audiència milionària amb aquell “uh!” admirable amb què només un Homo sapiens avançat és capaç de prendre consciència de la seva naturalesa animal, emparentat per la teoria de l'evolució amb espècies molt més primitives. Per descomptat tots tenim clar que les seves neurones són privilegiades; només així s'entén la idea de mig despullar-se i marcar abdominals després de marcar (de penal) el 4-1 de la final de la Champions per revelar a les càmeres i a altra gent despistada qui era l'autèntic protagonista del triomf blanc. Brillant. No cal dir, que per molt que s'hi esforci, el periodista mai podrà estar al nivell d'intel·lecte de CR7. Millor.