Al final del partit, l'entrenador Sergio González va dir que el seu equip havia merescut molt més, que la derrota era injusta. Res a dir, són declaracions que no per tòpiques s'allunyen de la realitat. De fet, tot i haver perdut amb el València a casa, l'equip va estar com en les últimes jornades. Li va faltar el que falta a la gran majoria d'equips de primera: jugadors d'un nivell superior que resolen un partit o rescaten algun punt. S'equivoquen, i molt, tots aquells que parlen de l'Espanyol, i d'equips similars, com si fossin potències futbolístiques capaces de fer trontollar l'imperi dels més poderosos.

Es pot guanyar alguna batalla, però difícilment mai es guanyarà la guerra. I no hi ha dret que algun espavilat gosi comentar que diumenge l'Espanyol va trobar a faltar el porter titular tot culpant del segon gol Pau López. Quins collons! Qui dubta d'aquesta promesa de vint anys per la jugada del segon gol no hi entén res. És totalment a la inversa. La pilota toca el cos del porter després de rebotre al pal perquè en Pau fa el que ha de fer. Com que és un porter amb bons reflexos, s'estira amb força, cap a la seva dreta, en la direcció de la pilota, amb la mala sort que aquesta toca el pal i de rebot el cos del porter. On és l'errada? S'ha de ser molt mesquí per qüestionar per una acció com aquesta l'entrenador per si Pau López ha de jugar el partit de copa a San Mamés, o no.

En els anys vuitanta, el porter suplent de l'Espanyol era en Miquel Duran, de Camós. Era bon porter, gran company i excel·lent persona. Va ser suplent de porters de nom com Urruti, Teo Custers i N'Kono. En aquella època, els porters suplents eren reserves: si no es lesionava el titular, no jugaven. En cinc o sis temporades, el bo d'en Miquel només va disputar quatre partits oficials i amb no gaire bons resultats. Què voleu, si no estava acostumat a les competicions oficials?