Pau López i el porter de Camós

Al final del par­tit, l'entre­na­dor Ser­gio González va dir que el seu equip havia meres­cut molt més, que la der­rota era injusta. Res a dir, són decla­ra­ci­ons que no per tòpiques s'allu­nyen de la rea­li­tat. De fet, tot i haver per­dut amb el València a casa, l'equip va estar com en les últi­mes jor­na­des. Li va fal­tar el que falta a la gran majo­ria d'equips de pri­mera: juga­dors d'un nivell supe­rior que reso­len un par­tit o res­ca­ten algun punt. S'equi­vo­quen, i molt, tots aquells que par­len de l'Espa­nyol, i d'equips simi­lars, com si fos­sin potències fut­bolísti­ques capa­ces de fer tron­to­llar l'imperi dels més pode­ro­sos.

Es pot gua­nyar alguna bata­lla, però difícil­ment mai es gua­nyarà la guerra. I no hi ha dret que algun espa­vi­lat gosi comen­tar que diu­menge l'Espa­nyol va tro­bar a fal­tar el por­ter titu­lar tot cul­pant del segon gol Pau López. Quins collons! Qui dubta d'aquesta pro­mesa de vint anys per la jugada del segon gol no hi entén res. És total­ment a la inversa. La pilota toca el cos del por­ter després de rebo­tre al pal perquè en Pau fa el que ha de fer. Com que és un por­ter amb bons refle­xos, s'estira amb força, cap a la seva dreta, en la direcció de la pilota, amb la mala sort que aquesta toca el pal i de rebot el cos del por­ter. On és l'errada? S'ha de ser molt mesquí per qüesti­o­nar per una acció com aquesta l'entre­na­dor per si Pau López ha de jugar el par­tit de copa a San Mamés, o no.

En els anys vui­tanta, el por­ter suplent de l'Espa­nyol era en Miquel Duran, de Camós. Era bon por­ter, gran com­pany i excel·lent per­sona. Va ser suplent de por­ters de nom com Urruti, Teo Cus­ters i N'Kono. En aque­lla època, els por­ters suplents eren reser­ves: si no es lesi­o­nava el titu­lar, no juga­ven. En cinc o sis tem­po­ra­des, el bo d'en Miquel només va dis­pu­tar qua­tre par­tits ofi­ci­als i amb no gaire bons resul­tats. Què voleu, si no estava acos­tu­mat a les com­pe­ti­ci­ons ofi­ci­als?