La persecució de l'Estat espanyol
Des de fa anys, el govern espanyol, sigui del color que sigui, exerceix una pressió asfixiant a Catalunya. El PP i el PSOE han collat, collen i collaran de tal manera els ciutadans i les institucions catalanes que després no és estrany que hagi aflorat el procés independentista i que el país posi rumb a Ítaca. Aquest cap de setmana l'esport amateur català també ha dit prou, i farà una aturada per queixar-se per la persecució a la qual és sotmès, que afecta altres comunitats, però que s'acarnissa especialment amb Catalunya.
En aquesta escalada contra Catalunya la xifra que fa més mal als ulls és la del dèficit fiscal, és a dir, aquells diners que paguem els catalans i no retornen. Segons les últimes estimacions de la Generalitat, aquest espoli se situa al voltant dels 15.000 milions anuals, un líquid que si el govern català pogués gestionar aconseguiria, en dos o tres anys, eixugar el dèficit actual. Però aquesta és la punta de l'iceberg. Hi ha desenes de casos més: la mutilació de l'Estatut d'Autonomia; la llei Wert i la infravaloració que volen aplicar al català a les escoles; la judicialització del 9-N i el procés judicial que s'ha obert contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega; els incompliments de sentències del TC favorables a Catalunya; la persecució de les futures estructures d'estat o de nous impostos que vol crear l'executiu català per intentar buscar recursos sota la pedra i un llarguíssim etcètera.
El món de l'esport no és aliè, malauradament, a aquesta situació. L'any 2012 Hisenda i la Seguretat Social van començar a pressionar i fiscalitzar els clubs amateurs, que han de justificar i regularitzar totes les remuneracions als seus col·laboradors, encara que siguin mínimes, i també han d'afrontar les sancions –deu clubs de segona B i tercera ja han tingut inspeccions fiscals–. Els últims mesos la Federació Catalana de Futbol, la Secretaria General de l'Esport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya ja han impulsat diverses protestes, però aquest cap de setmana s'han plantat. No es jugarà cap categoria que sigui inferior a segona divisió B, encara que la mesura de força, és cert, es queda a mitges, perquè avui i demà és carnestoltes i les categories regionals i les de base ja tenien jornada de descans. Per tant, queden suspesos tots els enfrontaments de tercera, els partits ajornats i els amistosos. En total, 3.000 matxs, segons va reconèixer el president de la FCF, Andreu Subies.
Tot i aquesta aturada limitada, l'acció és prou important perquè totes les parts s'hi impliquin i es faci el màxim ressò d'aquesta reivindicació. I, sobretot, que les protestes no es quedin aquí, sinó que continuïn i, si cal, que siguin més contundents. Difícilment Mariano Rajoy i el PP canviaran d'opinió i faran marxa enrere, perquè en aquests anys han demostrat que, molts cops, governen a cop dictatorial i sense escoltar la ciutadania –només cal recordar la controvertida llei mordassa de seguretat ciutadana–. Però això no ha de desanimar els dirigents de l'esport amateur. Al revés. La lluita ha de continuar almenys perquè la ciutadania conegui exactament què passa i s'adoni, si encara no ho ha fet, de qui governa l'Estat espanyol. I és que aquesta normativa pot provocar un terrabastall de dimensions incalculables. “Si la legislació no canvia en un període de dos anys, desapareixeran el 50% dels 14.000 clubs catalans”, denuncia el president de la UFEC, Gerard Esteva.