El mètode

“Jo no sé més hand­bol que els meus juga­dors.” Dar­rere d'aquesta frase del selec­ci­o­na­dor francès, Claude Onesta, s'amaga tot un món. Una manera d'enten­dre l'esport i una filo­so­fia que ha por­tat els bleus, la millor selecció de la història del 40x 20, a con­que­rir el cinquè mun­dial de la seva tra­jectòria.

La imatge del tècnic, espa­ter­rat a la ban­queta amb cara de bany i mas­satge, o veure com en els temps morts no arti­cu­lava paraula o gai­rebé ni apa­rei­xia entre el grup, han fet la volta al món. No és habi­tual en l'esport d'elit veure una direcció d'aquest estil, però és que les experts no són un equip cor­rent.

El perquè de tot ple­gat té dos noms pro­pis. El pri­mer, Didier Dinart. L'etern cen­tral defen­siu de la selecció i del Ciu­dad Real, a les ordres de Talant Dju­sa­baev, ha can­viat la samar­reta curta pel polo i el texà. Ha pas­sat de ser l'extensió defen­siva de l'entre­na­dor al par­quet, a ser-ho direc­ta­ment des de la banda. “Quan vaig mar­xar de França, no sabia defen­sar. Només repar­tia. Amb Talant, vaig apren­dre i enten­dre els con­cep­tes del joc.” Uns conei­xe­ments que Onesta no va pas­sar per alt. I per això ara ha dele­gat en la Roca tot l'entre­mat defen­siu del com­bi­nat francès.

“Jo ja no m'encar­rego de l'estratègia. Ges­ti­ono el ves­sant emo­ci­o­nal del grup i els can­vis, però de la tàctica, se n'encar­re­guen Dinart i Kara­ba­tic”, expli­cava Onesta. “Ens reu­nim el Didier i jo, veiem els vídeos del rival i pre­pa­rem el par­tit com cre­iem con­ve­ni­ent”, deia Kara­ba­tic. Per això, en els temps morts, només par­len ells dos.

Per asso­lir èxits amb aquesta filo­so­fia hi ha dos ele­ments impres­cin­di­bles. Pri­mer de tot, tenir un juga­dor com Kara­ba­tic. No és el millor del món per fer coses dife­rents a la resta. És el número u per dues raons: la pri­mera, com­prensió del joc, fer que passi allò que tu vols; i la segona, per ser el més com­plet de tots, per domi­nar totes les face­tes del joc. Però, en segon lloc, cal tenir un entre­na­dor sufi­ci­ent­ment humil per adop­tar un paper secun­dari. Un tècnic que sigui capaç de dele­gar el pla en el seus juga­dors, i man­te­nir la con­fiança quan les coses no van bé. Onesta ha sabut fer-ho i ha acon­se­guit la cin­quena estre­lla. És el mètode de la millor selecció de la història.