“Jo no sé més handbol que els meus jugadors.” Darrere d'aquesta frase del seleccionador francès, Claude Onesta, s'amaga tot un món. Una manera d'entendre l'esport i una filosofia que ha portat els bleus, la millor selecció de la història del 40x 20, a conquerir el cinquè mundial de la seva trajectòria.

La imatge del tècnic, espaterrat a la banqueta amb cara de bany i massatge, o veure com en els temps morts no articulava paraula o gairebé ni apareixia entre el grup, han fet la volta al món. No és habitual en l'esport d'elit veure una direcció d'aquest estil, però és que les experts no són un equip corrent.

El perquè de tot plegat té dos noms propis. El primer, Didier Dinart. L'etern central defensiu de la selecció i del Ciudad Real, a les ordres de Talant Djusabaev, ha canviat la samarreta curta pel polo i el texà. Ha passat de ser l'extensió defensiva de l'entrenador al parquet, a ser-ho directament des de la banda. “Quan vaig marxar de França, no sabia defensar. Només repartia. Amb Talant, vaig aprendre i entendre els conceptes del joc.” Uns coneixements que Onesta no va passar per alt. I per això ara ha delegat en la Roca tot l'entremat defensiu del combinat francès.

“Jo ja no m'encarrego de l'estratègia. Gestiono el vessant emocional del grup i els canvis, però de la tàctica, se n'encarreguen Dinart i Karabatic”, explicava Onesta. “Ens reunim el Didier i jo, veiem els vídeos del rival i preparem el partit com creiem convenient”, deia Karabatic. Per això, en els temps morts, només parlen ells dos.

Per assolir èxits amb aquesta filosofia hi ha dos elements imprescindibles. Primer de tot, tenir un jugador com Karabatic. No és el millor del món per fer coses diferents a la resta. És el número u per dues raons: la primera, comprensió del joc, fer que passi allò que tu vols; i la segona, per ser el més complet de tots, per dominar totes les facetes del joc. Però, en segon lloc, cal tenir un entrenador suficientment humil per adoptar un paper secundari. Un tècnic que sigui capaç de delegar el pla en el seus jugadors, i mantenir la confiança quan les coses no van bé. Onesta ha sabut fer-ho i ha aconseguit la cinquena estrella. És el mètode de la millor selecció de la història.