Ja s'acosta. Un mes, falta per la pasta party, la fira del corredor i tot el cerimonial previ a la Marató de Barcelona. Alguna tirada llarga més, una mitja –potser demà mateix–, un parell de dies amb sèries i a comptar els dies que falten. Bé, un mes no, perquè de fet aquest dimecres Miquel Pucurull s'encarregava de recordar-nos que, com que el mes de febrer té 28 dies, era el dia 11 el que marcava el mes en el compte enrere de la cursa que defineix com “una de les coses a fer més importants de l'any”. I especifica, entre parèntesi: “Els que la facin per primer cop poden canviar ‘any' per ‘vida'.”

Molts lectors el coneixeran, ja. Té 76 anys i ha fet 45 maratons. I és un dels corredors populars –s'hi va posar tard, com molts– més coneguts del país per les seves capacitats comunicatives, sobretot, mitjançant les xarxes socials. Ell mateix en contraposa les crítiques per l'ús que se'n fa (de les xarxes) amb l'ajuda que ha tingut a l'hora de fer conèixer el seu repte, al qual vull donar la meva modesta empenta des d'aquest espai. Poca broma, eh. Perquè aquest autor de les fisonomies de bona part de les curses que es fan i es desfan, estudis sobre on van a parar les recaptacions d'algunes curses solidàries, l'evolució dels participants en les proves o el percentatge de dones que hi ha, va recaptar, el 2014, 13.054 euros per a la investigació sobre la diabetis infantil que fa l'hospital de Sant Joan de Déu. Li va anar just, acabar la marató de l'any passat a Barcelona. I a qui no? Encara recordo la meva, el 2012 –ell no corria, per lesió– que tenia 12 minuts per fer els 2 últims quilòmetres per fer el meu objectiu. Me'n va sobrar un...

Aquest any, Pucurull s'ha marcat com a objectiu els 6.000 euros i ja en té més del 60 per cent. “Si vols córrer, corre una milla. Si vols que et canviï la vida, corre una marató”, recorda la cita d'Emil Zátopek. Doncs això, que si la volen córrer amb ell, ja ho saben; el trobaran a @Pucurull.