Opinió

A Harry no li agrada el rugbi (d'avui)

“Es passen tota l'estona per terra, quina farsa!”, es plany el vell Harry

Harry Walker és l'exin­ter­na­ci­o­nal anglès de rugbi més vell de tots. Acaba de fer 100 anys i, per cele­brar-lo, la fede­ració anglesa el va con­vi­dar a assis­tir al par­tit del Sis Naci­ons que es va dis­pu­tar el dis­sabte prop­pas­sat a Twicken­ham, la cate­dral del rugbi del país britànic. Va rebut­jar la invi­tació. A Harry no li agrada el rugbi que es juga avui: “És un esport dife­rent. No m'agrada”, va decla­rar, flegmàtic, a la cadena Sky News.

Vaig pen­sar en aques­tes parau­les després de veure el bru­tal par­tit entre Irlanda i França a Dublín. Dubto que la imatge de Jonat­han Sex­ton (que tor­nava d'una baixa per com­moció) obrint-se la cella després d'un pla­catge alt de Bas­ta­re­aud hagi pla­gut el bon Harry, si és que va veure el par­tit per la tele­visió.

Walker, un pilar con­tun­dent, va dis­pu­tar dos edi­ci­ons del tor­neig Cinc Naci­ons, el 1947 i el 1948 (Itàlia no s'hi va afe­gir fins a l'any 2000). Va jugar tota la seva car­rera al Coventry, des dels 14 anys, fins que es va reti­rar el 1952 per pas­sar a exer­cir d'entre­na­dor durant dues dècades. El Coventry és un club fun­dat el 1874 que va viure la seva era dau­rada en els anys sei­xanta i setanta, amb Walker a la ban­queta. En els anys setanta del segle pas­sat, es va reti­rar, però segueix anant a veure cada par­tit del Coventry.

A Harry, però, no li agrada el rugbi que es juga avui. És com­pren­si­ble. Walker va jugar el rugbi cava­lle­resc en què els diners eren rebut­jats com a quel­com brut. Tot era ama­teur. Els juga­dors dis­pu­ta­ven els par­tits cada dis­sabte després d'un únic entre­na­ment set­ma­nal, els diven­dres al ves­pre, per no inter­fe­rir amb la feina. Ara els clubs de rugbi són empre­ses o cor­po­ra­ci­ons amb con­sells d'admi­nis­tració i pres­su­pos­tos mili­o­na­ris. Les grans figu­res cobren sous d'escàndol i la potència física els con­ver­teix en poc menys que super­ho­mes. Tot i això, no puc estar d'acord amb el vell Harry. Els par­tits del Sis Naci­ons d'aquest cap de set­mana m'han tor­nat a posar la pell de gallina. Fins i tot els assa­jos d'Itàlia en terra anglesa em van fer sal­tar del sofà. Per no par­lar de la victòria gal·lesa en ter­res esco­ce­ses: un par­tit magnífic. Pot­ser el rugbi d'abans era més romàntic, però també era un esport de con­tacte i ben intens. És cert que ha esde­vin­gut un gran negoci en què manen la tele i els diners, però segueix sent el millor esport col·lec­tiu de tots els que es fan i es des­fan.

Harry Walker no opina el mateix. “La melé actual? Hor­ri­ble: una colla de paios ensor­rant-se tota l'estona. Es pas­sen la major part dels temps per terra. Quina farsa!”, es plany el cen­te­nari rug­bier, tot afe­gint: “No hi ha lloc per a la finesa del rugbi d'abans. Si no et tomba un con­trari quan fas un pas, et tom­ba­ran tres alhora quan en facis un altre. No m'agrada aquest rugbi.” Això sí, reco­neix que hi ha un juga­dor del segle XXI que li té el cor robat: Brian O'Dris­coll. Estem d'acord, Harry.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)