Xabi Alonso, migcampista del Bayern de Pep Guardiola, s'expressava així, en una entrevista al Daily Mail que li va fer el seu excompany al Liverpool Jaime Carragher, sobre la versatilitat tàctica que ha de tenir un equip: “Aquesta temporada nosaltres hem jugat amb tres defenses, de vegades amb quatre, de vegades amb cinc. Necessites estar preparat per saber jugar, almenys, amb tres o quatre sistemes. No té res a veure amb el fet de trair els teus principis.” Alonso remarcava, a més, que en les eliminatòries directes de la lliga de campions és vital tenir, a més, un pla específic per a cada partit, que inclou tenir preparades les modificacions per contrarestar els canvis que sobre la marxa pot fer el rival. José Mourinho, entrenador del Chelsea, cargola encara una mica més sobre aquest argument, i ho fa des de la perspectiva del tècnic, afegint un altre element: “En el moment de la veritat el que val és la capacitat que tens de seguir llegint, analitzant i decidint sota pressió [...] No pots dir: ‘Escolti, esperi, que he de pensar. Rebobina, que ho he de veure una altra vegada.' La capacitat de fer una lectura sota pressió és un aspecte molt important dels entrenadors” (El País). Aquests dos factors, el de tenir diversos plans per executar i saber quan aplicar-los per neutralitzar les virtuts del contrari o per treure el màxim rendiment dels recursos propis són els dos eixos clau per tenir èxit en la lliga de campions, competició que es reprèn aquesta setmana en la seva fase decisiva. És en aquest habitat en què destaquen els tècnics i els jugadors que entenen el joc, aquests són els que marquen les diferències, per bé o per mal, en una competició en què el marge d'errades és mínim. Un exemple el tenim en l'eliminatòria de les semifinals de la temporada passada entre el Bayern i el Madrid, en què els bavaresos no van trobar la manera de controlar les transicions ràpides ni les accions a pilota aturada dels madridistes. Perquè un element tàctic clau i que té un pes específic en la resolució de les eliminatòries europees és la capacitat de neutralitzar les transicions defensa-atac dels rivals. I aquí és on el Barcelona que està edificant Luis Enrique es posarà a prova. I més en l'eliminatòria contra el Manchester City, que domina perfectament aquest recurs. El tècnic blaugrana està polint la pressió després de pèrdua a camp contrari i en va augmentant l'eficàcia, però quan els equips la superen, els blaugrana es mostren excessivament fràgils, especialment en les passades a l'espai buscant l'esquena dels centrals. Els partits contra els citizens ens serviran per aclarir si Luis Enrique i l'equip han adquirit el suficient grau de destresa per interpretar i aplicar en cada moment de l'eliminatòria el tempo, el registre i les variants necessàries per llegir bé el partit i contrarestar les propostes tàctiques del rival.