Llegint Bucay i frustrades de Grey
és un plagi modern del circ romà: l'espai on abonar
les passions
L'home esnob mira com repiquen els glaçons d'un vas cobert de whisky, i deixa anar una declaració causant d'un odi irrefrenable cap a ell: ja no sóc de cap equip, tan sols em limito a degustar el futbol sense caure en el vessant pèrfid de la subjectivat. En aquell moment, l'auditori el voldria lligat a una roca del Caucas mentre una àguila li devora el fetge, però com que som fills del pensament dèbil, assentim amb el gest imbècil d'uns castrats mentals. Ell, l'home que llegeix Bucay per intentar solucionar les seves inseguretats sexuals, segueix fent una apologia del triomf de l'ethos per sobre del pathos. Ethos? Pathos? On has après aquestes paraules tu, sepulcre blanquejat, que et vas declarar a una dona amb una cançó de Bryan Adams? De tota manera, el deixem fer perquè l'ESO ens va deseducar per parlar en públic, i per tant, no sé com explicar-li que mai serà capaç de dir amb l'esguard entreobert: no sóc de cap dona amb particular, a partir d'ara amb dedicaré a observar-les objectivament per fer un estudi imparcial de cadascuna d'elles. Ho dic perquè davant d'una senyoreta no té cap problema a despullar l'ethos, el pathos, el kronos i qui faci falta, però, és clar, amb el futbol s'ha de prendre el rol de moderat per seduir muses amb qui perdre l'equilibri farisaic.
El meu silenci m'angoixa i recordo les paraules del psicoanalista: “T'has de vèncer a tu mateix!” Respiro, prenc força, i li etzibo: “Mira company, agafa apunts que t'ho explico ràpid. El futbol és un plagi modern del circ romà, l'espai on tenim el dret i l'obligació d'abonar les nostres passions que, per naturalesa, necessiten terrenys on remoure's com a motor dominant dels nostres actes. Exemple per entendre la teoria: tu ets del Barça, doncs t'agrada que perdi el Madrid; ets del Madrid, doncs t'agrada que perdi el Barça. I així amb les mil rivalitats hagudes i per haver. Ho entens? Espero que sí perquè no és bo anar de racional amb el futbol quan ens descontrolem a la vida privada, més que res perquè acabes analitzant llibres de Bucay amb dones que busquen les manilles de Grey. Batalla guanyada. Un amic menys.