En una conversa amb l'antic secretari general de l'Esport, Josep Lluís Vilaseca, aquest em va refermar que sense Samaranch el personatge més influent a Espanya en l'esport mundial és Ángel María Villar. El president del futbol sempre ha mogut els fils com més li ha convingut per al seu interès personal. I és precisament Villar, amb tot el seu pes internacional, el líder de la gran revolta que hi ha ara mateix en l'esport espanyol contra el govern del PP.

Mentre a Catalunya estem entretinguts i revoltats amb les putades, una rere l'altra, que els responsables de l'esport espanyol ens estan fotent, el ministre José Ignacio Wert i el secretari d'estat per a l'Esport, Miguel Cardenal, consideren que el front que tenen obert a Catalunya és inofensiu al costat de la revolta de Villar, que ja ni tan sols dissimula que el seu objectiu és fer caure el secretari d'estat i posar-n'hi un de la seva corda. Els diaris de Madrid es van fer ressò la setmana passada d'un sopar que va reunir alguns dels presidents de les principals federacions espanyoles. Hi era Villar, és clar, recollint adeptes a la seva causa. El principal és ara mateix el president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, que amb l'excusa de la reducció de les subvencions està intentant, a la seva manera, subvertir l'ordre establert en l'esport espanyol.

Certament, Cardenal no té pietat del tradicional teixit esportiu a Catalunya, però tampoc en té del funcionament antidiluvià de molts dirigents de les federacions espanyoles, que s'inspiren, perquè ens entenguem, en el modus operandi d'institucions com Bankia i els partits de la casta. José Luis Escañuela, per exemple, n'és un bon exemple. El president de la Federació Espanyola de Tennis s'ha aliat amb Villar i Blanco. Per quina raó? Oficialment per l'afer de Gala León –capitana de l'equip de la copa Davis–, però en el fons hi ha una auditoria que el CSD l'obliga a presentar pel presumpte ús indegut d'algunes subvencions. I és que Cardenal ha tocat un punt sensible, a Madrid. Controlar fins a l'última coma les despeses de les federacions espanyoles. La junta de la federació de rugbi ja va saltar pels aires per falsejar els comptes, la de natació pot ser la següent i d'altres, com la de vela i bàdminton, intenten refugiar-se rere el COE o anar de bracet de Villar per fer caure Cardenal abans que els exploti la seva pròpia bombolla a la cara.

Al sopar organitzat per Villar per enfortir el front comú contra Cardenal, hi van assistir Blanco, Escañuela i els presidents de les federacions de tir amb arc, lluita, boxa, vela, tir olímpic i caça. L'enfrontament del president del futbol espanyol amb Cardenal és total, per terra, mar i aire. Pel mig, és clar, també hi ha una auditoria, en aquest cas pels diners de la travessa. El CSD ha iniciat un expedient de reintegrament de subvencions per valor de 8 milions d'euros. Villar ho considera un atropellament. Les seves pressions al govern espanyol per fer caure Cardenal són diàries. La vaga del futbol del cap de setmana passat va formar part de la seva estratègia contra Cardenal. I la federació catalana, conscientment o inconscientment, només en va ser un instrument. Això és el més trist.