Guerra civil

En una con­versa amb l'antic secre­tari gene­ral de l'Esport, Josep Lluís Vila­seca, aquest em va refer­mar que sense Sama­ranch el per­so­natge més influ­ent a Espa­nya en l'esport mun­dial és Ángel María Villar. El pre­si­dent del fut­bol sem­pre ha mogut els fils com més li ha con­vin­gut per al seu interès per­so­nal. I és pre­ci­sa­ment Villar, amb tot el seu pes inter­na­ci­o­nal, el líder de la gran revolta que hi ha ara mateix en l'esport espa­nyol con­tra el govern del PP.

Men­tre a Cata­lu­nya estem entre­tin­guts i revol­tats amb les puta­des, una rere l'altra, que els res­pon­sa­bles de l'esport espa­nyol ens estan fotent, el minis­tre José Igna­cio Wert i el secre­tari d'estat per a l'Esport, Miguel Car­de­nal, con­si­de­ren que el front que tenen obert a Cata­lu­nya és ino­fen­siu al cos­tat de la revolta de Villar, que ja ni tan sols dis­si­mula que el seu objec­tiu és fer caure el secre­tari d'estat i posar-n'hi un de la seva corda. Els dia­ris de Madrid es van fer ressò la set­mana pas­sada d'un sopar que va reu­nir alguns dels pre­si­dents de les prin­ci­pals fede­ra­ci­ons espa­nyo­les. Hi era Villar, és clar, reco­llint adep­tes a la seva causa. El prin­ci­pal és ara mateix el pre­si­dent del Comitè Olímpic Espa­nyol, Ale­jan­dro Blanco, que amb l'excusa de la reducció de les sub­ven­ci­ons està inten­tant, a la seva manera, sub­ver­tir l'ordre esta­blert en l'esport espa­nyol.

Cer­ta­ment, Car­de­nal no té pie­tat del tra­di­ci­o­nal tei­xit espor­tiu a Cata­lu­nya, però tam­poc en té del fun­ci­o­na­ment anti­di­luvià de molts diri­gents de les fede­ra­ci­ons espa­nyo­les, que s'ins­pi­ren, perquè ens enten­guem, en el modus ope­randi d'ins­ti­tu­ci­ons com Bankia i els par­tits de la casta. José Luis Escañuela, per exem­ple, n'és un bon exem­ple. El pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de Ten­nis s'ha aliat amb Villar i Blanco. Per quina raó? Ofi­ci­al­ment per l'afer de Gala León –capi­tana de l'equip de la copa Davis–, però en el fons hi ha una audi­to­ria que el CSD l'obliga a pre­sen­tar pel pre­sumpte ús inde­gut d'algu­nes sub­ven­ci­ons. I és que Car­de­nal ha tocat un punt sen­si­ble, a Madrid. Con­tro­lar fins a l'última coma les des­pe­ses de les fede­ra­ci­ons espa­nyo­les. La junta de la fede­ració de rugbi ja va sal­tar pels aires per fal­se­jar els comp­tes, la de natació pot ser la següent i d'altres, com la de vela i bàdmin­ton, inten­ten refu­giar-se rere el COE o anar de bra­cet de Villar per fer caure Car­de­nal abans que els exploti la seva pròpia bom­bo­lla a la cara.

Al sopar orga­nit­zat per Villar per enfor­tir el front comú con­tra Car­de­nal, hi van assis­tir Blanco, Escañuela i els pre­si­dents de les fede­ra­ci­ons de tir amb arc, lluita, boxa, vela, tir olímpic i caça. L'enfron­ta­ment del pre­si­dent del fut­bol espa­nyol amb Car­de­nal és total, per terra, mar i aire. Pel mig, és clar, també hi ha una audi­to­ria, en aquest cas pels diners de la tra­vessa. El CSD ha ini­ciat un expe­di­ent de rein­te­gra­ment de sub­ven­ci­ons per valor de 8 mili­ons d'euros. Villar ho con­si­dera un atro­pe­lla­ment. Les seves pres­si­ons al govern espa­nyol per fer caure Car­de­nal són diàries. La vaga del fut­bol del cap de set­mana pas­sat va for­mar part de la seva estratègia con­tra Car­de­nal. I la fede­ració cata­lana, cons­ci­ent­ment o incons­ci­ent­ment, només en va ser un ins­tru­ment. Això és el més trist.