“Blancs o negres, tots som blaus.” La graderia del Chelsea va respondre amb aquest lema a l'atac racista protagonitzat fa uns dies a París per un grup d'aficionats seus. La pancarta i els càntics no van néixer solament a les grades. La directiva de l'equip blue ha convidat oficialment Suleiman S., la víctima de l'agressió, a viatjar a Londres i presenciar un partit de l'equip, i el mateix José Mourinho ha fet unes contundents declaracions contra la presència de racistes entre els seus seguidors.

Cap equip del món, cap ni un, és responsable del que fan els seus seguidors. Hi ha equips, això és evident, amb un caràcter més progressista i equips amb un caràcter més reaccionari, que, per tant, culturalment poden tenir fans més predisposats o menys a fer una sèries de coses. Però cap equip del món es pot responsabilitzar al cent per cent del que fan els seus seguidors.

Ara bé, tots els equips del món poden reaccionar com ho ha fet el Chelsea. I això és el que és important. Tots els estaments del club han eixit en estampida a denunciar l'actuació racista, els agressors han estat expulsats de les grades de Stamford Bridge, s'ha demanat perdó a l'agredit, se l'ha convidat a visitar l'estadi i s'ha reaccionat en el següent partit amb lemes i eslògans contra el racisme al mateix camp.

L'actuació dels blue en aquest sentit ha estat impecable i reconforta després de les terribles imatges que es van veure al metro parisenc. En el futbol, per desgràcia, alguns grups racistes han trobat un refugi que entre tots cal que fem inviable. Perquè, efectivament, blancs o negres, tots som blaus; tots estimem aquest esport.