La derrota del dissabte va ser un accident, de febrer i fred, d'acord, el partit tonto de tot equip, però tots sabem que el Barça no té encara la dinàmica de cursa necessària per fer el cim deixant amb la llengua fora la resta de rivals. Luis Enrique és com és, això ja se sabia en fitxar-lo, però aporta al Barça un sentit comú lúcid i previsor gestionant la despesa física dels jugadors. El resultat el veiem: a part de la poca intensitat d'ahir, pensant potser massa en el Manchester i després, que amb més presses res va sortir bé, l'equip s'imposa en gairebé totes les disputes del joc. Una línia d'actuació que tothom entén i que segur ens donarà alegries. Hem de fer un avís, però: anar per totes les competicions (lliga, copa i Champions) vol dir tenir totes les línies amb titulars doblats, i no és pas així en certes posicions. Poden adaptar-se alguns, però quan les coses no surten bé el titular doblat no hi és sempre. D'aquí una altra visió no coincident amb les crítiques a voler fitxar tot i tenir-ho suspès per la UEFA. I hi estic d'acord: si podem adquirir jugadors necessaris, s'han d'incorporar al club. No perquè es fitxi a l'estiu i hagi d'esperar mig any per jugar, el crac o futbolista que interessi es farà dolent; es poden cedir. Cap entrenador diria que no a poder tenir jugadors de primer nivell i, ara per ara, el Barça ha d'incorporar un futbolista de màxima qualitat en totes les línies excepte la porteria. A la Masia, seria bo que incorporéssim al sentit comú d'entrenadors del Barça el concepte de llarga durada, el que es va fer amb Cruyff o Guardiola. Potser aleshores, sabent que cada any fa fred i la grip apareix, que, de tant en tant, hi ha eleccions, els entrenadors de perfil Masia sabrien posar-se la bufanda a temps i es podria seguir l'esquema britànic. No ens aniria gens malament estar per damunt de presidents i presidenciables i la colla de directius als qui, en lloc d'asserenar els ànims, sembla que només els agradi el mullader per poder sortir als mitjans.