El director esportiu de l'Espanyol, Òscar Perarnau, ha concedit un grapat d'entrevistes en els últims dies. Lluny de vanagloriar-se pel bon moment de l'equip en la lliga i a les portes de jugar una final de la copa, ha preferit continuar amb el guió de màxima prudència i humilitat que el caracteritza. Poc amant de les entrevistes, el maresmenc es mou millor en l'anonimat dels despatxos, on desplega tot el seu enginy al costat dels seus col·laboradors, tot parapetat entre dossiers, ordinadors i amb els seus dos telèfons mòbils sempre a la mà –semblen ja una extensió més del seu cos–. Perarnau no dóna titulars i està satisfet que sigui així. No és la seva tasca, però la seva condició de màxim jerarca de la parcel·la esportiva l'obliga a exposar-se, de tant en tant, al cos a cos amb els periodistes. Enfila el seu tercer any com a mandatari blanc-i-blau, un contracte que té data de caducitat el 30 de juny. Ara mateix seria una temeritat que la directiva prescindís d'ell, una situació que no es produirà ja que el president, Joan Collet, confia en el seu saber fer. L'estiu passat va tenir una revàlida. Era un any decisiu per a ell i per a la seva estructura tècnica. De nou havia de refer un equip de dalt a baix i amb la cotilla de no disposar de gaire efectiu per fer fitxatges. Al final va crear un equip a cost zero i amb el miracle de fer-lo més competitiu que el de l'any passat. Però l'aposta més arriscada, tot i que a ell no li agrada que es defineixi així, era la tria de Sergio González per a la banqueta. Ara mateix, qui més qui menys, ja s'ha convençut que l'aposta pel jove tècnic riberenc ha estat un encert. Joan Collet també va ser valent en assumir la decisió, però el propòsit inicial va sortir de la seva certitud que era el millor per a l'entitat. I és que Perarnau, amb els seus encerts i errors, s'ha mogut des de l'honestedat del seu pensament. Una manera de fer lloable pels temps de brutícia que semblen tocar els eixos vertebradors de la nostra societat. Ara només cal confiar que Perarnau continuï sent l'arquitecte a l'ombra de l'Espanyol i que cap equip caigui en la temptació de fer-li una bona oferta per marxar lluny de la ciutat esportiva Dani Jarque.