En diuen muntanya russa, dents de serra o de puja i baixa, però tant se val. El cas és que és molt difícil, per no dir impossible, que hi hagi trajectòries, del que sigui, en línia recta i ascendent sense parar. Ho dèiem la setmana passada. Advertíem que cal mesurar l'eufòria del moment per evitar el posterior desencís i baixada de tensió. I això no només li ha passat a l'Espanyol. També a altres que, instal·lats en una mena de cavall desbocat, es pensaven que fins a final de temporada lligarien els gossos amb llonganisses. Però no. La competició té unes coses tan simples com que avui es guanya o s'empata i demà vés a saber què pot passar. Fins i tot el cap de setmana em van fer gràcia les anàlisis i les garrotades a un entrenador de bàsquet perquè va perdre una copa en els darrers segons del partit. Precisament en bàsquet, en què els canvis de guarismes en pocs segons estan a l'ordre del dia! Res, una petita digressió que ha de servir per no esverar-se i creure's que perdre un partit a fora i sense el davanter més incisiu i en forma de l'equip, entra en qualsevol càlcul de probabilitats. Càlcul que cal precisar divendres a casa contra el Còrdova. Empatar o perdre contra el cuer seria un cop massa dur per poder fer els plantejaments necessaris per la disputa del partit més transcendent de la temporada amb tota la serenor. La mateixa serenor que aporten al club actituds com la de Sergio García. Està bé que hagi desestimat una oferta interessant, tot i que sigui a la quinta forca com la Xina, però també que el club hagi assegurat que no posarà cap impediment si mai decideix fer un canvi d'aires al final de la seva carrera esportiva.

Bones disposicions que ajuden. El que segur que no ajuda és la variació del dia i l'hora dels partits. Els quatre propers van així: divendres, 20.45 h; diumenge, 16 h; dissabte, 16 h; dissabte 22 h; de la resta, ni se'n sap el dia ni l'hora... Quin desastre!