Aprendre de les derrotes
El Barça va fer un gran resultat anit contra el Manchester City en el partit d'anada dels vuitens de final de la Champions. La victòria arriba tres dies després d'una derrota al Camp Nou. Sempre fa mal perdre, però més quan no t'ho esperes. El Barça rebia el Màlaga amb onze victòries consecutives i després de golejar al Camp Nou. Havia escurçat de 4 punts a 1 l'avantatge del seu rival, el Madrid. La inesperada punxada contra els andalusos ha fet que el Barça ja no depengui d'ell mateix per ser campió. Resten molts partits i encara poden fallar els altres, però haurà d'esperar i no tornar a caure. Excés de confiança, relaxament, manca d'intensitat inicial...? No ho sabem, però sí que hi havia indicis que contra equips menors el grau d'intensitat baixa. Contra el Llevant, la primera part fluixa i baixada de ritme, va acabar en golejada, un cop van marcar el primer gol, però la sensació era de “ja marcarem”, i si no poses tota la carn a la graella a vegades pots tenir un ensurt. Òbviament, quan jugues contra els grans, ja surts mentalitzat al màxim. També es podria parlar d'equips que et tenen la moral minada. En aquest cas el Barça no va aconseguir marcar cap gol al Màlaga, i en l'anada van empatar a zero. Es fa difícil entendre que els tres davanters no tinguin el seu dia alhora. La dependència de Messi és absoluta, la de Neymar és important i la de Luis Suárez, menor, i si un dia no estan fins manca una resposta col·lectiva per arreglar la deficiència. L'onze que va treure l'entrenador, discutit a vegades per les rotacions que feia, gairebé era el de gala. Una errada tècnica greu d'un jugador en el gol no pot justificar una derrota, ja que faltaven moltíssim minuts. Caldrà veure com ha afectat aquest seriós entrebanc la moral de l'equip. Sort que no hi havia gaire temps per pensar, ja que la Champions –aquí no tens marge d'error– no et permetria lamentacions. La pitjor derrota que podria rebre el Barça és el desànim. La vida ens mostra contínuament proves que ens poden servir per créixer. El Barça té la seva filosofia i el seu estil, que li han servit per ser on és.