Ricky (2004), Barbosa (2005), Acosta (2006), Daniel Martínez (2007), Colomé (2008), Sans (2009), Bauza (2010), Real (2011), Pol Vives (2012), Doncic (2013), Balciunas (2014) i Queeley (2015). Tots han estat MVP. Els que de petits dominaven perquè tenien molt talent han arribat a l'ACB. Els que de petits dominaven perquè tenien un gran físic, s'han quedant pel camí (la majoria). Què vol dir això? Que cal anar molt en compte. I en aquest tema, tant l'ACB com els mitjans de comunicació en som màxims responsables. No es pot donar tanta importància als nens, subratllo la paraula nens de 12 i 13 anys, que juguen la minicopa. Ho diuen els responsables del bàsquet de base dels clubs catalans: s'està donant massa transcendència a una competició en què no sempre hi ha els millors. Sense anar més lluny, la Penya, considerada la fàbrica de joves per excel·lència, ha estat quatre anys sense jugar-la perquè l'equip ACB no s'havia classificat per a la copa. Només la juguen els vuit infantils dels vuit equips ACB que disputen el torneig. Però feta aquesta prèvia, el que vull demanar és un canvi de normativa. Les estadístiques, sobretot del Madrid i l'Unicaja, els dos finalistes, ens diuen que hi han portat jugadors convidats. Què vol dir, això? Que els clubs, catalans inclosos perquè ho han fet algun cop, poden portar un infantil per provar-lo. Però en aquesta edició, a més d'un, se li ha escapat de les mans. Per exemple, al Madrid, que n'ha portat tres. Això vol dir que hi ha hagut jugadors que durant l'any són a l'equip que no han jugat! És molt bèstia! A Catalunya, en el campionat infantil els partits tenen vuit parts de cinc minuts i hi ha l'obligació que els nois en juguin un mínim de dues i un màxim de sis. Això vol dir que tots juguen de 10 a 30 minuts. En la minicopa, però, hi ha hagut jugadors que no han jugat i d'altres que ho han fet 42 minuts, com Nnaemeka, que contra el Barça va fer 30 punts i 32 rebots. Més que talent, molt físic. I ja se sap com acaben aquests, en general...