És el temps el que ens ha de posar tots a lloc o, ara que ens volen fer tornar al nacionalcatolicisme com a únic camí cap a la felicitat, el judici final. Abans, per sort, tenim l'hemeroteca. I aquesta setmana m'hi vaig acostar.

Adel Mechaal (Jebha, Marroc, 1990) ha estat el primer atleta capaç de guanyar els títols estatals de 1.500 i 3.000 en pista coberta, en un cap de setmana. Quinze minuts van passar avui fa una setmana des que va guanyar els 3.000 fins que va saludar la càmera, abans de córrer la sèrie dels 1.500 i tocant-se la samarreta del seu club, el Palamós. El 2 de febrer del 2013 li van concedir la nacionalitat, quatre anys i dos mesos després de sol·licitar-la amb 18 anys acabats de fer.

“A les 9.34 h del matí, a la pàgina del ministeri sortia”, ens explicava en una entrevista a l'edició de les Comarques Gironines d'El Punt Avui, el 6 de febrer del 2013. La recordo, pel seu discurs serè i en un català impecable que va acabar provocant el titular, quan encara no s'havia fet ni la Via Catalana ni la V baixa: “Jo votaria clarament per la independència.” “He patit durant quatre anys i no m'ho mereixia pas”, afegia. Del jutjat de la Bisbal a la comissaria de Sant Feliu de Guíxols, els papers van trigar un any i mig a arribar i, després d'anar-hi a respondre a unes preguntes van arribar a Madrid el gener del 2010, explicava en la seva primera resposta. En la segona, quantificava en uns 20.000 euros el greuge econòmic que li havia suposat no poder competir el 2010 (només el 2010!) quan s'havia classificat per a l'europeu sub-23, que no va poder córrer perquè no tenia els papers en regla.

Al mateix temps, un serbi ajudava Espanya a guanyar el mundial d'handbol. O Ibaka, em recordava, abans d'explicar el cas de l'etíop Alemayehu Bezabeh, nacionalitzat quan dormia en un caixer i ni tan sols sabia l'idioma.

Recent campió de Catalunya de cros, ho vol guanyar tot. No m'estranya. El temps i l'hemeroteca ho diran.