Luis Suárez va fer dimecres un gran partit a l'Etihad Stadium i va decantar la balança amb dos gols. Per fi va fer gala de la història d'amor que manté amb el gol des de fa anys i que aquests últims mesos se li ha resistit. Aquesta situació havia provocat que ja se sentís algun rum-rum a la graderia del Camp Nou, però l'uruguaià és imprescindible en aquest equip marqui un, deu o cinquanta gols.

No vull semblar que ara pujo al carro dels elogis a Suárez, perquè des de fa mesos el defenso a ultrança –em remeto a l'hemeroteca–. Des del primer dia que el vaig veure jugar amb la samarreta del Barça, al camp del Madrid, em vaig adonar que és un jugador diferent. Un 9 amb actitud i moltes aptituds. No és només un killer; és molt més que això. Recordeu el gol que va marcar Neymar al Bernabéu? L'origen és un canvi de joc genial de Suárez, de banda a banda, que hauria firmat el mateix Messi. La seva visió de joc és esplèndida, com també va demostrar en un altre gol que va fer Neymar, en aquest cas en la copa del Rei al Calderón. Una passada seva al primer toc va habilitar el brasiler, que es va quedar sol davant Oblak i va definir meravellosament. Però aquest no és l'únic aspecte que domina. La seva posició al centre de la davantera fa fixar els centrals, cosa que no passava feia temps al Camp Nou, i deixa més lliures la resta de companys de la davantera.

Més qualitats. La seva agressivitat, ben entesa evidentment. Lluita i no s'amaga mai. És capaç de fallar una ocasió claríssima, aixecar-se i tornar-ho a intentar. En aquest sentit també vull destacar que està deixant enrere aquells temors que tothom temia sobre si tornaria a agredir un contrari o si apareixeria de nou aquell Doctor Jekyll i Mister Hyde que tants maldecaps li va ocasionar al mundial i a la Premier. Suárez, de moment, es mostra calmat i això que segur que la majoria de defenses el deuen provocar durant els 90 minuts.

I després hi ha la qualitat de la definició davant de porteria, que alguns aficionats han posat en dubte. En tots els equips en què ha jugat Suárez ha demostrat que és un killer i que és capaç de resoldre qualsevol jugada davant del porter gràcies als seus infinits recursos –i si no que li ho preguntin a Joe Hart, que l'ha patit tant amb Anglaterra com amb el Manchester City–. És veritat que a Can Barça ha viscut un període de sequera, però això és normal en tots els davanters. Passen per ratxes i quan la pilota no entra, no entra. Però Suárez, a diferència d'altres davanters, no s'ha desanimat. Al contrari. Ha lluït la resta de qualitats que abans mencionava.

Els detractors –espero que pocs– de Suárez també recorden que el preu que es va pagar per ell, 80 milions d'euros, és massa elevat. No hi estic gens d'acord. El jugador no té culpa del que es paga per ell, en tot cas és la directiva, però espero que aquest escenari no prengui protagonisme, perquè ja va passar amb el cas Cesc i tots sabem com va acabar tot plegat.