A qua­tre dies de la tor­nada de la semi­fi­nal de la copa del Rei es fa difícil estar tran­quil. Van pas­sant les hores i el neguit és cada cop més intens. Les ganes de veure el par­tit i poder cele­brar la clas­si­fi­cació per a la final em per­se­guei­xen tot el dia. Serà molt com­pli­cat. L'Ath­le­tic Club arri­barà escal­dat per l'eli­mi­nació de la Lliga Europa i mos­se­garà de valent. De fet, a mesura que trans­corre el temps, cada cop veig menys bo el resul­tat del par­tit d'anada. I de fet, hau­ria pre­fe­rit jugar la tor­nada a fora. Ara els gols dels bas­cos val­dran més pel fac­tor camp con­trari i qual­se­vol rellis­cada pot ser letal.

És pos­si­ble que aquesta per­cepció esti­gui total­ment con­di­ci­o­nada pel ner­vi­o­sisme que em des­perta el par­tit de tor­nada. Però a dia d'avui, l'empat a un de l'anada a San Mamés no em satisfà.

Els únics fac­tors que em com­pen­sen la balança cap a l'opti­misme són l'afició, que posarà cap per avall el Power 8 Sta­dium i que en moments de pati­ment, que n'hi haurà, aju­darà al màxim, i la fer­mesa que mos­tra un equip total­ment iden­ti­fi­cat amb la lluita que demana el tècnic i que atàvica­ment ha estat pre­sent en tots els grans equips que ha tin­gut l'Espa­nyol durant la seva història. També engresca veure que el capità Ser­gio García pica l'ullet a la gent perica. Un Ser­gio que està a un nivell increïble i que s'ha decla­rat amo­ro­sa­ment, en el moment oportú, a l'espa­nyo­lisme.

Tot i això, que no és pas poc, és insu­fi­ci­ent per asse­re­nar els ner­vis i mirar-s'ho amb pers­pec­tiva pro­fes­si­o­nal. Ni els matei­xos juga­dors i tècnics acon­se­guei­xen aga­far distància davant una cita tan impor­tant. I és que després de cinc anys, el nou estadi de l'Espa­nyol viurà dime­cres aque­lla cita tan espe­rada pel que va ser somiat. Per viure una nit màgica d'aque­lles que, si acaba bé, que­darà mar­cada amb lle­tres d'or en la memòria col·lec­tiva i que si acaba en decepció, mira­rem d'obli­dar al més aviat pos­si­ble.

Però de fet, l'èxit de la copa seria poder jugar-ne la final. Gua­nyar-la ja seria la bomba!