Opinió

Càntics aberrants a Sevilla

La resta de socis situats
a la mateixa grada van fer res per fer callar aquests bàrbars?

Fa un parell de set­ma­nes vaig comen­tar que, davant de l'ale­gria ines­pe­rada apor­tada pel Barça en els últims par­tits i la crisi de joc del Real Madrid, cele­brava amb prudència el canvi de pers­pec­tiva. No sóc una vident. Sen­zi­lla­ment, per una qüestió d'edat, fa molts anys que segueixo el fut­bol i sé que l'eufòria d'avui és la decepció de demà. I a la inversa. Després del 0-1 con­tra el Màlaga, la lliga tor­nava a estar per­duda. Avui, tot i el mal par­tit d'ahir con­tra el Gra­nada, toca espe­rar una nova enso­pe­gada del Madrid. Al final de la pri­mera part excelsa del Barça con­tra el Manc­hes­ter City, tot es podia gua­nyar. Un cop aca­bat el par­tit, mal­grat el resul­tat favo­ra­ble de 1-2 que bona part dels bar­ce­lo­nis­tes hau­rien sig­nat abans de començar l'eli­mi­natòria, es va crear una mica d'incer­tesa, fins i tot un temor: i si el Manc­hes­ter City marqués tot just començar el par­tit de tor­nada al Camp Nou? És cert que sem­pre hi ha la pos­si­bi­li­tat de patir. Pot­ser aquests temps són espe­ci­al­ment ver­ti­gi­no­sos, les opi­ni­ons con­tra­dictòries cir­cu­len amb cele­ri­tat per tota mena de mit­jans, les tertúlies fut­bolísti­ques (com les altres) eme­ten sentències sumaríssi­mes que l'endemà can­vien de sen­tit amb els matei­xos opi­nants. Però jo ho he cone­gut sem­pre igual, a banda que ara s'ampli­fi­qui: els ter­tu­li­ans no ens han ense­nyat a cri­dar, a insul­tar el con­trari, a con­tra­dir-nos, a pas­sar de l'eufòria a la decepció...

Podria con­ti­nuar escri­vint en aquesta direcció. També podria abor­dar el fet que, sense donar con­tinuïtat al con­tracte amb l'empresa cata­lana Medi­a­pro del bar­ce­lo­nista cruyf­fista Jaume Rou­res, el Barça ha venut els seus drets tele­vi­sius a Telefónica, la mul­ti­na­ci­o­nal espa­nyola de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons. Això últim queda pen­dent. Tam­poc no esta­ria mala­ment comen­tar les decla­ra­ci­ons de Car­les Rexach al Regió 7. Però el cas és que no puc pas­sar per alt els càntics que es van fer al Benito Villa­marín que, fa una set­mana, enco­rat­ja­ven Rubén Cas­tro a exer­cir la violència con­tra la seva expa­re­lla. A con­ti­nuar-la exer­cint, perquè els induc­tors al delicte donen per fet que, cele­brant-les, són cer­tes les acu­sa­ci­ons de mal­trac­ta­ment i ame­na­ces que, pen­dents de judici a Sevi­lla, podrien con­dem­nar el juga­dor bètic a dos anys i un dia de presó. Dubto a l'hora de repro­duir el con­tin­gut del càntic, una paraula massa bonica per a una acti­tud tan abjecta, però ho faré: “Rubén Cas­tro, alé, Rubén Cas­tro, alé, no fue tu culpa, era una puta, lo hiciste bien.” Pot tro­bar el mas­clisme una mani­fes­tació ver­bal més bru­tal?

Què és aquest “alé” repe­tit? Una invi­tació perquè l'home con­tinuï pegant. Què és això que “no fue tuya la culpa”? És clar, la dona sem­pre és cul­pa­ble: segur que haurà fet alguna cosa pel fet mateix de ser dona. Que és “una puta”? Evi­dent­ment. Totes les dones ho són, excep­tu­ant la pròpia mare (men­tre que tots els altres són uns fills de puta) i, a vega­des, les ger­ma­nes. I, per rema­tar-ho, “lo hiciste bien”. Només fal­ta­ria: qui li ha de dir a un home que no està bé pegar una dona? I encara més quan, sent de la seva pro­pi­e­tat, la dona no en vol saber res. No és mal­trac­ta­ment. És el tracte que es mereix.

Aquesta legi­ti­mació aber­rant de la violència mas­clista pot­ser només la van can­tar dos-cents socis ultres ubi­cats al gol sud del Benito Villa­marín. No cri­mi­na­lit­za­rem tota l'afició del Betis. Però la resta de socis situ­ats a la mateixa grada van fer res per fer callar aquests bàrbars? Lamenta Juan Car­los Ollero, pre­si­dent del Betis, que la comissió anti­violència, a par­tir d'una denúncia pre­sen­tada per la lliga BBVA, pro­posi el tan­ca­ment par­cial de l'estadi. No lamenta, sobre­tot, que alguns dels afi­ci­o­nats del club tin­guin aquest com­por­ta­ment? No hau­ria d'haver fet res la seva direc­tiva con­tra ells? Com a reflex de la soci­e­tat, s'ha estat, i encara s'és, molt tole­rant con­tra el mas­clisme als esta­dis de fut­bol. Encara més: el món del fut­bol és un cau de mac­hos on es cova la violència de gènere.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.