Rakitic millora el Barça
Futbol i resultats són prioritats irrenunciables del Barça; sense resultats no viuria i sense futbol no seria feliç. El jugador té diversos camins per encaixar en aquest esquema; hi ha els que aporten la màxima competitivitat (Mascherano, Puyol, Bakero...) i els que aporten el màxim virtuosisme (Messi, Ronaldinho, Romário, Rivaldo...). El Barça els necessita tots dos, però sobretot necessita jugadors que sumin molt en els dos aspectes perquè aquests marquen el nivell de l'equip. Els millors moments del Barça estan molt vinculats a jugadors amb aquest doble perfil com Deco, Eto'o, Stòitxkov, Márquez, Koeman, Piqué, Busquets, Laudrup, Guardiola, Begiristain, Xavi, Iniesta i Alves... Rakitic és un d'aquests jugadors. Alguns es pregunten si ha de deixar Xavi a la banqueta; o si encaixa en el futbol –per entendre'ns– de tiqui-taca; quan el que haurien d'avaluar és si fa augmentar el nivell de l'equip i això sembla poc discutible. Rakitic ha aportat virtuts, de tot tipus, que l'equip necessitava; des d'una combinació de talent i múscul que molt pocs a la plantilla tenen, fins a una fam immensa que molts ja no tenen, passant per intensitat, ritme, xut, joc aeri, verticalitat, solidaritat i la rara virtut de ser ídol a Sevilla i actuar amb humilitat de gregari a Barcelona. Rakitic està en un any d'adaptació en tots els sentits i, alhora, l'equip està en un any d'evolució amb nou entrenador, canvis al vestidor i tots els dubtes i la irregularitat que això comporta. En aquest context complicat, Rakitic s'està guanyant l'espai, la confiança dels companys i els galons, i el resultat és visible, no només perquè és el migcampista que més gols (5) i assistències (8) aporta, sinó perquè, sense deixar de fer de guardaespatlles dels davanters, ni de col·laborador necessari de la defensa, la seva aportació al joc ofensiu (arribada, passada, elaboració) és cada cop més rellevant. El mig del camp del Barça fa mesos que està en crisi i no es només per tenir Messi, Neymar i Suárez al davant. Amb Rakitic, aquest mig del camp recupera gruix i protagonisme.