L'Espanyol juga avui el partit més important de la temporada. D'aquesta i de moltes més. Classificar-se per a la final de la copa ja seria un èxit important. Des que es va guanyar el segon títol del segle XXI d'aquesta competició s'ha passat molta fam d'emocions en positiu. És veritat, també, que a diferència de les últimes dècades de l'altre segle no s'ha hagut de lamentar cap descens. Patir sí que s'ha patit, però ara no és el moment de recordar-ho. Entre altres raons perquè tinc la sensació, i ja ho vaig explicar a principi de la temporada, que aquest any en la lliga l'Espanyol ja ho té gairebé tot fet. Afortunadament, no es classificarà per anar a Europa i no es passaran angúnies. D'acord que transitar per la lliga sense cap al·licient ni objectiu a la vista és poc atractiu i convida poc a anar a l'estadi o a tornar a fer-se soci, però no es pot tenir tot. Tornant al partit d'avui, i si he de ser sincer, he de confessar que no les tinc totes. Per allò què estem massa acostumats a veure sempre el got mig buit i per les coses que aquests dies no s'acaben de fer prou bé. Primer el partit de l'altre dia contra el Còrdova va ser, així sense eufemismes, molt dolent. Es va jugar tan malament que ja era impossible ni imaginar-se que no feia tants dies l'equip havia donat grans mostres de solidesa i bon joc. Hi ha qui diu que allò haurà servit de toc d'atenció per al partit d'aquesta nit. Ja ho veurem. Tampoc entenc per què ara precisament cal concretar o signar renovacions. Deu ser una manera de motivar els jugadors, sobretot els que ho tenen més negre per renovar. Vés a saber! I la darrera cosa que crec que no s'ha acabat de fer bé és el vídeo de promoció. Deu ser, que no és així, que no hi ha cap jugador a la plantilla que parli català? Aquests detalls, la junta els hauria de controlar. És clar que a l'hora de la veritat no sé si se'n pot esperar gaire res. Simplement perquè amb aquests temes es mullen molt poc. I ens emprenya.