Fa un gest amb la mà dema­nant treva als seus juga­dors i comença l'espec­ta­cle. Titu­beja. Es pre­gunta a si mateix per què havia dema­nat el temps mort. No ho recorda. Dibuixa creus i rodo­nes a la pis­sarra i etziba fra­ses incon­ne­xes “A veure, pick and roll... la pilota a Rudy...” S'atura. Esborra. “Perdó, perdó, tor­nem a començar... La pilota al Chocho.” El piquen per dar­rere. “Mis­ter, que es diu Chacho.” “D'acord, d'acord, silenci! Escol­teu! La pelita al Chacho i tu Tomic et mous per dins.” El tor­nen a picar per dar­rere. “Tomic ja no juga amb nosal­tres.” Comença a suar i a fer aquell gest de mos­se­gar-se el llavi men­tre pensa que amb el Tau­gres tot era més evi­dent. “Calleu, cony! Vigi­leu el rebot ofen­siu de Tomic... Ara, escol­teu-me bé... Un moment... Pilota a Sergi... Tu Sergi espe­res el blo­queig de Felipe...” El piquen per enèsima vegada a l'esquena. “Felipe no juga.” Que­den vint segons per aca­bar el temps mort i els juga­dors seguei­xen esguar­dant una indi­cació plau­si­ble. “Si jo dic que Felipe juga, és que Felipe juga, cony! Felipe en pista, Felipe blo­queja, Ser­gio queda lliure de mar­catge i busca Car­roll...” Ja no li piquen l'esquena, però li fan saber que Car­roll fa dues set­ma­nes que està lesi­o­nat. “D'acord, d'acord, és el que deia... pick and roll... la pilota a Rudy... i tu Rudy tires a fora.” Temps mort esgo­tat. Guarda la pis­sarra i mira de reüll la cadira de rodes per recor­dar que mai saps com sor­tiràs d'un pavelló. Els juga­dors es dis­per­sen. No ha entès el que volia trans­me­tre, però té l'espe­rança que tot surti bé. No cal obli­dar, es diu a si mateix men­tre esguarda com la jugada acaba amb un tri­ple impe­rial de Llull, que Pesic va gua­nyar una Euro­lliga fent “Acla­rit, Bodi­roga!” i que, per tant, la glòria va lli­gada a l'anhel d'unes estre­lles d'escriure els seus des­tins amb lle­tres dau­ra­des. És per això que a pesar de l'angoixa pro­vo­cada pels seus down­ti­mes, té la tran­quil·litat de saber que amb el pas del temps el jut­ja­ran pels títols, i l'estèril valo­ració de si va ser o no un bon entre­na­dor que­darà com una nota minsa a peu de pàgina. Tot ple­gat es tracta d'estar al lloc oportú en el moment idoni.