Fa un gest amb la mà demanant treva als seus jugadors i comença l'espectacle. Titubeja. Es pregunta a si mateix per què havia demanat el temps mort. No ho recorda. Dibuixa creus i rodones a la pissarra i etziba frases inconnexes “A veure, pick and roll... la pilota a Rudy...” S'atura. Esborra. “Perdó, perdó, tornem a començar... La pilota al Chocho.” El piquen per darrere. “Mister, que es diu Chacho.” “D'acord, d'acord, silenci! Escolteu! La pelita al Chacho i tu Tomic et mous per dins.” El tornen a picar per darrere. “Tomic ja no juga amb nosaltres.” Comença a suar i a fer aquell gest de mossegar-se el llavi mentre pensa que amb el Taugres tot era més evident. “Calleu, cony! Vigileu el rebot ofensiu de Tomic... Ara, escolteu-me bé... Un moment... Pilota a Sergi... Tu Sergi esperes el bloqueig de Felipe...” El piquen per enèsima vegada a l'esquena. “Felipe no juga.” Queden vint segons per acabar el temps mort i els jugadors segueixen esguardant una indicació plausible. “Si jo dic que Felipe juga, és que Felipe juga, cony! Felipe en pista, Felipe bloqueja, Sergio queda lliure de marcatge i busca Carroll...” Ja no li piquen l'esquena, però li fan saber que Carroll fa dues setmanes que està lesionat. “D'acord, d'acord, és el que deia... pick and roll... la pilota a Rudy... i tu Rudy tires a fora.” Temps mort esgotat. Guarda la pissarra i mira de reüll la cadira de rodes per recordar que mai saps com sortiràs d'un pavelló. Els jugadors es dispersen. No ha entès el que volia transmetre, però té l'esperança que tot surti bé. No cal oblidar, es diu a si mateix mentre esguarda com la jugada acaba amb un triple imperial de Llull, que Pesic va guanyar una Eurolliga fent “Aclarit, Bodiroga!” i que, per tant, la glòria va lligada a l'anhel d'unes estrelles d'escriure els seus destins amb lletres daurades. És per això que a pesar de l'angoixa provocada pels seus downtimes, té la tranquil·litat de saber que amb el pas del temps el jutjaran pels títols, i l'estèril valoració de si va ser o no un bon entrenador quedarà com una nota minsa a peu de pàgina. Tot plegat es tracta d'estar al lloc oportú en el moment idoni.