Tan entretinguts com estem a Barcelona i Catalunya a treure'ns els ulls els uns als altres (ja sigui en el futbol o en la política) que se'ns passen per alt fins i tot les aventures amoroses amb la justícia d'aquells que conspiren efectivament contra nosaltres. Florentino Pérez, per exemple. L'altre dia el vam veure declarar com a testimoni per l'operació Púnica, una trama de corrupció que inclou –només per recordar-ho– polítics, alcaldes, funcionaris i empresaris que haurien ventilat i blanquejat 250 milions en comissions. Xavalla, que en diuen.

La relació de Florentino amb la trama, pel que s'ha anat publicant en els mitjans independents, és ben divertida i ens mostra l'obsessió malaltissa del president i empresari per controlar els mitjans i tot allò que es diu i es publica sobre la seva persona i el Real Madrid. Aquest mateix article, que penjaré òbviament a la xarxa, serà fàcilment localitzat pels robots de cerca pertinents i analitzat fins a l'últim detall –si fos el cas, fins i tot s'ho mirarà algun advocat, a qui des d'aquí saludo amb afecte– encara que estigui escrit des d'un mitjà marcat a Madrid com a “secessionista”.

L'empresa destinada a fer de Gran Germà per a Florentino és Eico Online Reputation Managment, propietat d'Alejandro de Pedro Llorca, precisament un dels presumptes capitostos de la trama corrupta i que ja va passar dos mesos a la presó abans de pagar la fiança.

L'empresa Eico passava a Florentino (com feia amb un munt de polítics espanyols, tots del PP) un informe mensual sobre les notícies i opinions negatives a la xarxa sobre ell i el Madrid i la manera de contrarestar aquests articles. Però Florentino, tan espavilat com sembla, va ser estafat d'una manera lamentable considerant que parlem de l'“ésser superior”. L'empresa no només li amagava les notícies més perjudicials, sinó que en fabricava moltes de caràcter propagandístic. Aquí tornem al concepte Gran Germà. Eico construïa la seva pròpia xarxa de mitjans de comunicació d'internet per inventar-se notícies positives sobre els seus clients, que s'empassaven l'engany fins a baix de tot.

Aquesta és l'obsessió que té el president pel control dels mitjans de comunicació, alguns dels quals ja van passar de puntetes per l'escàndol Castor. Un altre exemple. El director de La Sexta, Antonio García Ferreras, amic personal de Florentino –sospito que el va col·locar ell mateix en el càrrec– passa sempre per alt qualsevol situació que pugui afectar el president, mentre infla sense pressa però sense pausa qualsevol cas que afecti polítics sobiranistes i directius i jugadors del FC Barcelona.

Ara que els jutges espanyols, tot i que estan sent intimidats políticament de manera salvatge, estan destapant la merda enterrada, aquí i allà, dels anys de bonança de la construcció veurem si Florentino s'escapa de la denúncia directa que li ha fet un des accionistes d'ACS, Tomás Peña, de pagar comissions superiors al 3% per adjudicar-se obres i serveis a Catalunya. La lluita de l'home que regna a la llotja del Bernabéu per mantenir una reputació immaculada és digna d'elogi, però tots tenim el dret a sospitar.