Filtracions i preguntes
Contra l'opacitat es va inventar la filtració. Aquesta veritat com una casa s'ha posat més de manifest amb l'accident atípic de Fernando Alonso. El mateix dia ja em va semblar un succés estranyíssim –i en cap cas atribuïble al cent per cent a una bufada de vent– que Alonso perdés el McLaren al lloc en què ho va fer –sortint de la parabòlica–, a la velocitat que ho va fer (uns 150 km/h) en un punt on, segons la telemetria de la F-1, se surt 100 km/h més ràpid.
Han faltat explicacions i les que s'han donat han estat poc convincents, sobretot les de McLaren. La del vent no se l'empassa ningú i alimenta preguntes. Per què Alonso anava tan lent quan ja feia vint voltes que era a la pista? Per què no valoren les paraules de Sebastian Vettel –testimoni directe– quan diu que ell no va notar vent excessiu i que és impossible tenir un accident allà a aquella velocitat? Per què tampoc es té en compte la possibilitat que Alonso tingués un mareig o una pèrdua de coneixement que explicaria que rodés lent i que no pogués controlar el monoplaça (tot i els desmentiments de McLaren)? És plausible que la hipotètica pèrdua de coneixement la provoqués una descàrrega elèctrica –també negada categòricament per Ron Dennis, però assenyalada per filtracions de l'entorn mèdic que va atendre el pilot– o Alonso va tenir un problema físic? Tenen relació amb aquest hipotètic problema físic les filtracions, ara provinents de l'entorn de McLaren, que Alonso va començar a emetre sons estranys just abans de l'accident? I paro de fer-me preguntes perquè entraria en el terreny de la salut i no s'ha de fer perquè, oficialment, Alonso està perfecte.
Filtracions i més filtracions. En aquesta categoria situo els dos paràgrafs anteriors. Però la FIA ha obert una investigació. Direu –i amb raó– que es fa cada cop que s'envia un pilot a l'hospital. Esperem les conclusions. Ha transcendit (oficiosament) que l'asturià va suportar una desacceleració de 31g (g és la força de la gravetat) dins del seu crani. L'any 2011 a Mònaco, Sergio Pérez va resistir 38g sense vint anys d'amnèsia posttraumàtica quan va recuperar la consciència, com li ha passat a l'asturià. No pot ser que, si Alonso no estava conscient l'efecte dels 31g s'amplifiqués perquè els músculs del coll no estaven en la tensió necessària?
I, per acabar i seguint el fil del cas de Checo Pérez, el mexicà va reaparèixer dues setmanes més tard a Mont-real i ho va haver de deixar al cap de poques voltes de la primera sessió lliure. En el cas d'Alonso, tot i estar teòricament bé, se li ha prescrit la baixa per a Austràlia, quan ja faria tres setmanes de la topada. Direu –i novament amb raó– que Melbourne és un circuit propici per als impactes, que una segona sacsejada en menys d'un mes és molt risc o, fins i tot, que pel que s'hi juga McLaren –les apostes són al voltant de quantes voltes duren en cursa, i no en quina posició acabaran– no val la pena arriscar-se. D'acord amb tot, però en aquest tema el nas em diu que no ens han acabat d'explicar tota la veritat. Per fi que sigui, el nas –tot i que el meu és de dimensions remarcables– és molt poca cosa per rebatre una informació completa i coherent, però aquest no és el cas.