Tot just fa només tres dies i segurament una bona part dels aficionats de l'Espanyol encara no s'hauran tret el disgust del damunt, però el pas del temps fa canviar la perspectiva de les coses i és probable, si no ho han començat a fer ja, que ben aviat valorin positivament el que ha fet el seu equip en la copa. És cert que en el partit més transcendent és quan ha faltat més encert, però també és veritat que de tot se n'aprèn i que per tastar l'èxit o el desengany en una competició has d'arribar el més lluny possible, i això és el que han fet els blanc-i-blaus aquest any. Pel camí han deixat enrere l'Alavés, el València i el Sevilla oferint, a més, un bon futbol que ha ajudat a recuperar la il·lusió dels seguidors, i amb l'Athletic Club només la falta d'experiència en la tornada en partits d'aquesta mena i no haver aprofitat l'oportunitat de l'anada, en què van ser molt superior als bascos, els ha privat de tornar a jugar una final.

Segurament les ànsies per jugar aquest partit, la sobreexcitació perquè arribés l'hora i la il·lusió desfermada, del tot comprensible, han acabat jugant una mala passada als jugadors, els quals van exhibir durant els noranta minuts una entrega, una lluita i una actitud indiscutibles. Simplement no van sortir les coses. L'ansietat que el tècnic esperava que es convertís en positiva va ser tot el contrari i l'Athletic, més acostumat els últims anys a aquest tipus de cites, va ser superior.

Ara a Sergio González se li obre un nou repte aquesta temporada. Recuperar anímicament l'equip d'un clatellot com aquest i acabar en dinàmica positiva la temporada. No serà fàcil, però l'entrenador ja ha demostrat en el seu primer any a l'Espanyol que ha superat altres obstacles. Falta la recta final de la lliga, però, ara per ara, el bateig de Sergio González amb el primer equip blanc-i-blau ha estat força positiu. Ha tornat a engrescar els aficionats massa resignats els últims anys i acostumats a poques alegries.

És per això que segurament ara seria un bon moment perquè el club anunciés la renovació del tècnic i, de passada, també la del director esportiu, Òscar Perarnau, com a valedor d'aquesta aposta i per la feina feta fins ara.

Seria una manera de donar confiança a un projecte que ja és present, però que amb el suport necessari pot tenir molt de futur.