Un ‘franctirador' a Kenya
Permetin-me la llicència, la provocació, si volen, del titular. No els escriuré sobre cap conflicte internacional, ni sobre una de les últimes novetats en la cartellera cinematogràfica. Es tracta d'explicar la tasca del coordinador d'atletes d'elit tant de la mitja marató com de la marató de Barcelona, que es disputa diumenge vinent (15 de març). Precisament, un dels membres de l'organització de la prova de la capital catalana va batejar amb aquest terme, franctirador, la feina de captar nous valors del planter del fons mundial a Eldoret (Kenya) per a la causa barcelonina. Diguin-me purista, però si l'expressió no els acaba de convèncer el poden anomenar observador, cercatalents, vistaire o scout, com prefereixin.
En els últims temps, en la mitja marató de Granollers i ara també en la de Barcelona hi han competit primeríssimes figures internacionals. Només per recordar alguns noms, es pot esmentar Haile Gebrselassie, Samuel Wanjiru, Patrick Makau, Wilson Kipsang, Stephen Kiprotich, Gete Wami, en la prova vallesana, i Eliud Kipchoge, Abel Kirui, Emmauel Mutai i la flamant triple recordista mundial Florence Kiplagat, en la barcelonina. La ubicació de les dues cites en el calendari, quan falten un parell de mesos per a les grans maratons de primavera, converteixen aquestes curses en un magnífic banc de proves per als grans astres de la ruta. El traspàs d'aquestes figures a la marató de Barcelona, però, és ara per ara impossible, sobretot per la celebració de la marató de Londres (26 d'abril), que, a banda de l'alta participació i del prestigi que marca la tradició, disposa d'un pressupost espectacular per bastir a efectes pràctics com un mundial de la distància dels 42,195 km. I aquí és un apareix la figura del franctirador, o el cercatalents, si ho prefereixen. Per a la marató de Barcelona exerceix aquesta tasca Gerardo Prieto, perfecte coneixedor de la cultura d'aquesta zona de la banya d'Àfrica després d'haver-la visitat una vintena de vegades, el primer cop, el 1989, un any després que els corredors kenyans monopolitzessin gairebé tots els títols en les proves de mig fons i fons dels Jocs Olímpics de Seül. Durant aquest temps, Prieto ha estès una xarxa d'informadors, entrenadors i representats de confiança per tenir informació fiable i de primera mà d'alguns dels nous valors del fons kenyà. Una altra manera de contactar amb corredors amb projecció és assistir a la mitja marató Discovery Kenya, que es disputa a Rift Valley, a més de 2.000 m d'altitud. Així ho van fer l'any passat el mateix Prieto i el director de la marató de Barcelona, Cristian Llorens, a més d'altres promotors i organitzadors de les principals proves en ruta internacionals. En aquesta cursa, un aparador i un trampolí per als joves valors, una vintena d'atletes van baixar dels 65 minuts i setanta-cinc, dels 67. De les gestions de Prieto, els millors trumfos a la capital catalana han estat els vencedors de les edicions de 2010 i el 2011, amb Jackson Kotut (2h07:30) i Levi Matevo Omari (2h07:31) com a protagonistes. Per a aquesta edició, l'objectiu serà el mateix: convidar joves valors que puguin fer un salt endavant a Barcelona i intentar rebaixar la plusmarca del recorregut. L'organització encara no ha anunciat els caps de cartell, però és segura la participació d'un trio de maratonians amb clares possibilitats de lluitar per aquest registre. La qüestió, en tot cas, és que la prova sigui competida fins al final. En un segon pla, també hi haurà un altre contingent de corredors africans que puguin col·laborar perquè el rubinenc Carles Castillejo, el gran referent local, pugui millorar la seva marca personal (2h10:09).
I una última confidència. Prieto va llegir fa un parell d'anys a la premsa kenyana una entrevista a Kiplagat en què proclamava que es trobava en un esplèndid moment de forma. I coneixent el caràcter tradicionalment discret i humil dels kenyans, no va dubtar a convidar-la a la mitja marató de Barcelona, on, de moment, ja ha establert dues plusmarques mundials.
