Qui es demostri que ha comprat partits o ha fet trampa negociant resultats ha de ser expulsat del món del futbol per sempre més. De per vida. Sigui qui sigui, toqui a qui toqui. Directius de l'Osasuna o jugadors.

El futbol estatal està sent cobejat per tots aquells que només hi veuen els molts interessos econòmics que s'hi mouen. El públic que el compra o segueix per TV, els aficionats als camps, els futbolistes i els diners que reben, desperten l'ambició de persones amb pocs escrúpols que només miren el seu compte corrent. Si els organismes de justícia competent demostren la culpabilitat de jugadors i directius, han d'actuar amb tot el rigor. No hi ha perill més gran per a un esport que el tongo, l'engany.

La boxa movia multituds, el ciclisme també. El primer a molts llocs ha desaparegut de l'imaginari mític pels fraus que tantes vegades ens ha mostrat el cinema. Tant de bo fos pel fet de ser un esport violent, però no: està en crisi permanent per no haver tallat d'arrel la corrupció. El ciclisme va estar a l'UVI fins que França –en això és inflexible– va demostrar que amb el dopatge, res de res. Armstrong ha estat el pitjor càncer per a un esport preciós.

Si l'Estat espanyol segueix amagant el cap sota l'ala davant la corrupció en el futbol, aquest pot emmalaltir greument. La TV en general ha evitat la continuació del sistema arbitral afavorint el Madrid com en tota l'època franquista. No ha estat així en els organismes federatius, que encara segueixen al ritme blanc. Però persones com Florentino –la seva empresa ACS ha comès 119 delictes en paradisos fiscals– ens mostren amb qui ens juguem el futur del futbol.

Hem de ser lliures per moltes raons de justícia i futur; en futbol, per evitar que els tramposos puguin maniobrar. Evitar que la final de la copa es jugui al camp del Madrid és un acte de trampa i covardia. Pobre futbol estatal, en mans d'aquesta gent. Quina por!