Qui es demos­tri que ha com­prat par­tits o ha fet trampa nego­ci­ant resul­tats ha de ser expul­sat del món del fut­bol per sem­pre més. De per vida. Sigui qui sigui, toqui a qui toqui. Direc­tius de l'Osa­suna o juga­dors.

El fut­bol esta­tal està sent cobe­jat per tots aquells que només hi veuen els molts interes­sos econòmics que s'hi mouen. El públic que el com­pra o segueix per TV, els afi­ci­o­nats als camps, els fut­bo­lis­tes i els diners que reben, des­per­ten l'ambició de per­so­nes amb pocs escrúpols que només miren el seu compte cor­rent. Si els orga­nis­mes de justícia com­pe­tent demos­tren la cul­pa­bi­li­tat de juga­dors i direc­tius, han d'actuar amb tot el rigor. No hi ha perill més gran per a un esport que el tongo, l'engany.

La boxa movia mul­ti­tuds, el ciclisme també. El pri­mer a molts llocs ha des­a­pa­re­gut de l'ima­gi­nari mític pels fraus que tan­tes vega­des ens ha mos­trat el cinema. Tant de bo fos pel fet de ser un esport vio­lent, però no: està en crisi per­ma­nent per no haver tallat d'arrel la cor­rupció. El ciclisme va estar a l'UVI fins que França –en això és infle­xi­ble– va demos­trar que amb el dopatge, res de res. Arms­trong ha estat el pit­jor càncer per a un esport preciós.

Si l'Estat espa­nyol segueix ama­gant el cap sota l'ala davant la cor­rupció en el fut­bol, aquest pot emma­lal­tir greu­ment. La TV en gene­ral ha evi­tat la con­ti­nu­ació del sis­tema arbi­tral afa­vo­rint el Madrid com en tota l'època fran­quista. No ha estat així en els orga­nis­mes fede­ra­tius, que encara seguei­xen al ritme blanc. Però per­so­nes com Flo­ren­tino –la seva empresa ACS ha comès 119 delic­tes en para­di­sos fis­cals– ens mos­tren amb qui ens juguem el futur del fut­bol.

Hem de ser lliu­res per mol­tes raons de justícia i futur; en fut­bol, per evi­tar que els tram­po­sos puguin mani­o­brar. Evi­tar que la final de la copa es jugui al camp del Madrid és un acte de trampa i covar­dia. Pobre fut­bol esta­tal, en mans d'aquesta gent. Quina por!