Quina setmana! Quines bufetades! Quanta misèria! Ni una ha anat mínimament normal per ajudar a estabilitzar-se davant de tant desànim i tanta frustració. Diguin el que diguin no hi ha res que justifiqui l'actitud i la disposició dels jugadors en el partit de copa. On era la intensitat, on era la convicció que aquell partit era oxigen per al club que amb penes i treballs et paga la nòmina? No té raó l'entrenador quan declara que el pa se'l guanyen en la competició de la lliga i que, per tant, poder jugar la final de la copa era pura casualitat. Que es reconegui d'un cop que ni al terreny de joc ni prèviament als despatxos es va preparar com calia l'esdeveniment. Ningú d'aquests va entendre per què l'estadi estava tan ple? A veure qui és el maco que torna a proclamar i reclamar als quatre vents que els seguidors vagin al camp. I l'Atlhetic, encara que després guanyés el Madrid, hauria d'haver sigut un equip totalment assequible, sobretot a casa. Però, no. Tornem al temps del plor i el cruixir de dents. I per acabar-ho d'adobar, diumenge passat. Segurament un resultat injust, però que va servir per demostrar, com a mínim, que Sergio González no s'havia equivocat, com alguns van criticar, en deixar jugar a Pau López tots els partits de copa. Les imatges de l'error de Kiko Casilla són de les que han sortit i sortiran en tots els resum futbolístics de totes les televisions, webs i derivats haguts i per haver. Això no vol dir que s'hagi de qüestionar el porter, ni de bon tros, simplement constatar que tothom es pot equivocar. I caldrà saber qui o quins s'han equivocat en l'assumpte de pactar el resultat d'un partit a canvi de diners. No entenc aquests que diuen que posarien la mà al foc per l'un o per l'altre. Deu ser perquè davant d'aquests casos, gairebé sempre s'ha mirat a l'altra banda. I perquè, de fet, això de comprar i vendre partits forma part de l'essència no ja del futbol, sinó de la condició humana. Amén.