La delegació espanyola va guanyar dues medalles, totes dues de plata, en el campionat d'Europa d'atletisme en pista coberta que es va disputar el cap de setmana passat a Praga. La cubana nacionalitzada Indira Terrero va ser segona en els 400 m i el castellonenc Pablo Torrijos, segon en el triple salt. Terrero va ser bronze en l'europeu a l'aire lliure de l'estiu passat i Torrijos va passar del vuitè lloc de l'estiu al segon de l'hivern. La medalla de Terrero és una més en la col·lecció espanyola, però la de Torrijos és única. El castellonenc és el primer espanyol que puja al podi en un gran campionat absolut en el triple salt –el primer noi, que les noies fa anys que han anat fent la feina–. Només trobaríem el precedent de Luis Felipe Areta, que va ser tercer en els Jocs Europeus que es van fer a Madrid el 1968 i que són el precedent dels actuals campionats d'Europa. El director tècnic espanyol, Ramon Cid, va ser subcampió d'Europa júnior el 1973.

La medalla de Torrijos ha estat presentada com a històrica per a l'atletisme espanyol, que ho és perquè és la primera, i per haver superat per segon cop en pocs dies –17,04 m per 17.03 m en els campionats d'Espanya– la barrera dels 17 metres. Torrijos té 22 anys, en el salt de 17,04 m es va deixar 21 centímetres en la batuda, i té un bon futur, però això no hauria d'impedir situar en el seu context tant la medalla com la marxa.

Els campionats en pista coberta no tenen ni el prestigi ni el nivell dels de l'aire lliure. En algunes proves, i puntualment, es produeixen grans marques, però l'atletisme de veritat es fa a l'estiu. Ara bé, si Torrijos hagués fet els 17,04 m de Praga l'estiu passat en l'europeu de Zuric, hauria guanyat el bronze. Aquesta última afirmació contradiu l'anterior, en què deia que l'atletisme de veritat es fa a l'estiu. Per què? Perquè saltar 17 metres en triple és saltar molt poc. Però si no ho havia fet cap espanyol fins fa quatre dies? Sí, però el primer triple salt de més de 17 metres en el món a l'aire lliure el va fer el polonès Jozef Szmidt l'any 1960 (17,03) i el primer europeu que ho va fer en pista coberta va ser un altre polonès, Michal Joachinowski, amb 17,03 m l'any 1974. Saltar 17 metres en triple salt, 55 anys després –a l'aire lliure– i 41 anys després –en pista coberta– no hauria de fer treure pit als responsables de l'atletisme espanyol.

Les dades ens diuen que amb els 17,04 m de Praga, Torrijos no hauria pujat al podi en els quatre campionats anteriors. Caldria anar al 2005, quan el subcampió va saltar 17,01 m. El 2011 el bronze es va guanyar amb 17,62 m –curiosament va ser el mateix atleta que va acabar tercer dissabte a Praga amb 16,91 m–. El triple europeu no està en un bon moment, l'espanyol, ja ho veiem. I el català? Amb un parell de dades estarà tot dit. El rècord de Catalunya a l'aire lliure és de 16,58 m des del 1998, el de pista coberta, de 16,59 m des del 1999 i el millor català del 2014 va saltar 15,17 metres.