Enquestes
les enquestes et bufen
a favor s'imposa l'estratègia de no fer res i no cometre cap error
Per als lectors que tinguin la pell final i per als que no, aquest no és un article ni a favor ni en contra de Laporta, simplement una anàlisi de les seves possibilitats electorals. Molt altes, per cert.
En els últims mesos, s'han fet al Camp Nou tres enquestes sobre la intenció de vot dels socis en les futures eleccions a la presidència del Barça. Els tres sondejos assenyalen un fet incontestable: Laporta és el preferit. La forquilla –sensacional concepte de les nits electorals– va des del 33,8% de vots que li donava una enquesta del novembre encarregada per Agustí Benedito (411 socis) fins al 40% de socis que apostaven per ell en el sondeig encarregat pel club (300 socis) el desembre. En la darrera, la que va encarregar Catalunya Ràdio per al partit de diumenge contra el Rayo (800 socis), l'expresident mantenia el lideratge (35%).
Aquest darrer sondeig tenia una característica particular. Era obert. Tothom podia dir el nom que volgués. Per això Guardiola, amb el 19% de vots, apareixia en segon lloc. Per Benedito, que fa anys que pica pedra per tenir aspiracions reals, les respostes van ser letals: només el 6% va dir el seu nom. Aquestes coses s'arreglen amb una bona campanya. La necessitarà.
Respecte a Laporta, els assessors electorals amb estudis a Harvard tenen molt clar què cal fer. Quan lideres, i de manera tan clara, els sondejos de qualsevol elecció, la millor fórmula per mantenir l'hegemonia és no fer res. Sí, heu llegit bé. Es tracta de deixar gairebé en cap la possibilitat de cometre qualsevol error que capgiri la intenció de vot. Laporta i els seus assessors han entès bé la situació. La imatge que tenen molts socis de Laporta com a president que va canviar la història del club val un imperi. A això s'hi ha d'afegir que el sector sobiranista culer, cada vegada amb més pes per una qüestió matemàtica –si hi ha més independentistes a Catalunya, n'hi ha més al Barça–, el veu com un líder polític capaç de fer front a qualsevol conspiració que vingui de Madrid. No com d'altres. Per als guardiolistes i cruyffistes també és un dels seus. En aquest sentit, la lectura de l'última enquesta encara és més favorable del que sembla a Laporta, i els seus assessors segur que n'han pres nota. El 19% dels socis que van respondre quin president voldrien van dir Guardiola i el 2% (cada vot compta) van dir Cruyff. Ja sabem que ni l'un ni l'altre es presentaran als comicis i, per tant, aquestes respostes (amb poc marge d'error) les podem computar directament al sac de Laporta, que superaria àmpliament el 40% de suport de la massa electoral.
Laporta segur que sap que l'estratègia de no fer res funciona només durant un cert temps. Arribarà el moment en que caldrà, a banda de fer l'esperat anunci, forjar un equip i una estratègia que puguin fer front a la maquinària de Bartomeu, que està aprofitant (i ben fet que fa), els bons resultats de l'equip per mirar de millorar el seu cartell electoral. Laporta necessita dues coses, i tan important és l'una com l'altra. Deixar anar qualsevol llast negatiu del seu anterior mandat (que n'hi ha) i saba nova i incorrupta. Fitxar Guardiola és impossible però Puyol, per exemple, està lliure.