Enquestes

Per als lec­tors que tin­guin la pell final i per als que no, aquest no és un arti­cle ni a favor ni en con­tra de Laporta, sim­ple­ment una anàlisi de les seves pos­si­bi­li­tats elec­to­rals. Molt altes, per cert.

En els últims mesos, s'han fet al Camp Nou tres enques­tes sobre la intenció de vot dels socis en les futu­res elec­ci­ons a la pre­sidència del Barça. Els tres son­de­jos asse­nya­len un fet incon­tes­ta­ble: Laporta és el pre­fe­rit. La for­qui­lla –sen­sa­ci­o­nal con­cepte de les nits elec­to­rals– va des del 33,8% de vots que li donava una enquesta del novem­bre encar­re­gada per Agustí Bene­dito (411 socis) fins al 40% de socis que apos­ta­ven per ell en el son­deig encar­re­gat pel club (300 socis) el desem­bre. En la dar­rera, la que va encar­re­gar Cata­lu­nya Ràdio per al par­tit de diu­menge con­tra el Rayo (800 socis), l'expre­si­dent man­te­nia el lide­ratge (35%).

Aquest dar­rer son­deig tenia una carac­terística par­ti­cu­lar. Era obert. Tot­hom podia dir el nom que volgués. Per això Guar­di­ola, amb el 19% de vots, apa­rei­xia en segon lloc. Per Bene­dito, que fa anys que pica pedra per tenir aspi­ra­ci­ons reals, les res­pos­tes van ser letals: només el 6% va dir el seu nom. Aques­tes coses s'arre­glen amb una bona cam­pa­nya. La neces­si­tarà.

Res­pecte a Laporta, els asses­sors elec­to­rals amb estu­dis a Har­vard tenen molt clar què cal fer. Quan lide­res, i de manera tan clara, els son­de­jos de qual­se­vol elecció, la millor fórmula per man­te­nir l'hege­mo­nia és no fer res. Sí, heu lle­git bé. Es tracta de dei­xar gai­rebé en cap la pos­si­bi­li­tat de come­tre qual­se­vol error que cap­giri la intenció de vot. Laporta i els seus asses­sors han entès bé la situ­ació. La imatge que tenen molts socis de Laporta com a pre­si­dent que va can­viar la història del club val un imperi. A això s'hi ha d'afe­gir que el sec­tor sobi­ra­nista culer, cada vegada amb més pes per una qüestió matemàtica –si hi ha més inde­pen­den­tis­tes a Cata­lu­nya, n'hi ha més al Barça–, el veu com un líder polític capaç de fer front a qual­se­vol cons­pi­ració que vin­gui de Madrid. No com d'altres. Per als guar­di­o­lis­tes i cruyf­fis­tes també és un dels seus. En aquest sen­tit, la lec­tura de l'última enquesta encara és més favo­ra­ble del que sem­bla a Laporta, i els seus asses­sors segur que n'han pres nota. El 19% dels socis que van res­pon­dre quin pre­si­dent vol­drien van dir Guar­di­ola i el 2% (cada vot compta) van dir Cruyff. Ja sabem que ni l'un ni l'altre es pre­sen­ta­ran als comi­cis i, per tant, aques­tes res­pos­tes (amb poc marge d'error) les podem com­pu­tar direc­ta­ment al sac de Laporta, que supera­ria àmpli­a­ment el 40% de suport de la massa elec­to­ral.

Laporta segur que sap que l'estratègia de no fer res fun­ci­ona només durant un cert temps. Arri­barà el moment en que caldrà, a banda de fer l'espe­rat anunci, for­jar un equip i una estratègia que puguin fer front a la maquinària de Bar­to­meu, que està apro­fi­tant (i ben fet que fa), els bons resul­tats de l'equip per mirar de millo­rar el seu car­tell elec­to­ral. Laporta neces­sita dues coses, i tan impor­tant és l'una com l'altra. Dei­xar anar qual­se­vol llast nega­tiu del seu ante­rior man­dat (que n'hi ha) i saba nova i incor­rupta. Fit­xar Guar­di­ola és impos­si­ble però Puyol, per exem­ple, està lliure.