Adéu a la impunitat (ja era hora)
al jutge únic
la mateixa severitat
amb fets que denigren
la condició d'esportista, i la humana
A Xengelia (Laboral Kutxa) li han caigut cinc partits de sanció i a Dejan Todorovic (Bilbao), quatre, per haver iniciat una batussa a cops de puny que va acabar sent multitudinària. Sancions sense precedents en el bàsquet ACB, que indiquen una nova mesura a l'hora d'aplicar el reglament sancionador. En la meva opinió, un canvi positiu, ja ho dic d'entrada.
Tenen raó els dos clubs que la sanció és desproporcionada i sense precedents, i recorden la batussa (també amb final multitudinari) en un Estudiantes-Madrid que va acabar amb multes per a tres jugadors, l'any 2006. El reglament sancionador és el mateix, però aquests nou anys han canviat tots els aspectes de la nostra vida i, sobretot, totes les consideracions ètiques sobre la protecció del bé comú i sobre la severitat que cal aplicar a les conductes punibles. Qui digui el contrari, viu en un altre planeta o protegeix conductes desviades.
Per tant, si al jutge Montero Estévez l'empara el reglament per suspendre amb quatre o cinc partits, endavant. I que consti com a precedent. El penediment –sobretot el de Xengelia, anant a disculpar-se amb un nen al mateix pavelló– és un petit forat d'esperança. Un signe que encara hi ha humanitat, però també una evidència que la brutalitat de vint homes pegant-se d'aquella manera és moralment tan depravant que avergonyeix els mateixos protagonistes.
Aquell petó al nen que plorava perquè els seus ídols, engolits per l'espiral salvatge de pegar-se cada cop més fort, van estar a punt de fer-li mal, rehabilita Xengelia com a persona. Però com a jugador, ha de purgar-la. Com Todorovic. La pregunta no és si cinc partits són pocs o molts. La qüestió és fins i tot si és lògic, que tan sols tres jugadors més hagin estat multats i si n'hi ha prou amb una multa, per alta que sigui.
És clar, si castiguem amb partits tots els que pegaven, els dos equips haurien de recórrer als vinculats. Però acotar a cinc els jugadors sancionats –en les imatges queda claríssim que haurien d'haver estat més– té molt d'injust, resta valor exemplar a la resolució i, sobretot, debilita l'autoritat moral que es pretén exercir.
Fins ara, s'havia intentat castigar conductes individuals sense perjudicar els interessos col·lectius de l'equip, del club i dels aficionats. Un equilibri impossible. Montero Estévez ha optat en aquesta ocasió, per la via dura, que ja s'intuïa des del moment que l'ACB, en lloc de passar-hi de puntetes, va difondre immediatament aquella vergonya pel seu lloc web. No vull malpensar i deixo com una casualitat el fet que, per l'ACB, el Bilbao estaria expulsat de la lliga per raons financeres. I, per tant, a partir d'ara exigirem a Montero Estévez la mateixa severitat amb comportaments que, no és que siguin violents o incompatibles amb l'esport, és que denigren la condició humana.
I encara podríem anar més lluny. En l'NBA, com a regla general, una sanció en forma de partits comporta una suspensió de sou pel període d'absència del parquet.