Aguirre i Tebas: jo he xiulat i xiularé

Avui, excep­ci­o­nal­ment, con­ver­tiré aquesta tri­buna d'opinió en una carta oberta a Espe­ranza Aguirre en res­posta al seu arti­cle publi­cat aquesta set­mana a El Mundo, en què amenaçava de sus­pen­dre la final de la copa del Rei si les afi­ci­ons del Barça i l'Ath­le­tic de Bil­bao xiu­len l'himne espa­nyol i el rei. A aquesta petició també s'hi afe­git ara el pre­si­dent de la LFP, Javier Tebas.

Esti­mada (les for­mes no s'han de per­dre mai) senyora Aguirre:

Sóc un afi­ci­o­nat al fut­bol que, sor­to­sa­ment, ha vist en directe sis finals de la copa del Rei que ha jugat el Barça (1996, La Roma­reda; 1997, Ber­nabéu; 1998, 2009 i 2011, Mes­ta­lla, i 2012, Cal­derón) i mai he vis­cut cap mena d'inci­dent. Bé, un sí. El 2012 al Vicente Cal­derón quan la Poli­cia Naci­o­nal requi­sava este­la­des a l'entrada del camp i vam haver d'ama­gar-les en llocs insos­pi­tats per poder entrar-les i exer­cir el nos­tre dret a la lli­ber­tat d'expressió –més d'un soci va patir represàlies–. I basant-me en aquest dret a la lli­ber­tat d'expressió, en les sis finals he xiu­lat l'himne espa­nyol i el rei. Vostè em dirà que sóc poc res­pectuós i que, cito parau­les seves, apro­fi­tem “la lògica solem­ni­tat de l'acte per donar una exhi­bició d'odi a la resta d'espa­nyols”. Doncs, senyora Aguirre, s'equi­voca. Xiu­lem perquè no ens agrada l'Estat ni les ins­ti­tu­ci­ons cadu­ques que van ser beneïdes pel fran­quisme (suposo que ja entén que em refe­reixo a la monar­quia). En cap cas ofe­nem els ciu­ta­dans espa­nyols. Con­tra ells no hi tenim res en con­tra. Són els nos­tres veïns i ens merei­xen el mateix res­pecte que els fran­ce­sos o els por­tu­gue­sos.

Ens molesta que un govern i un par­tit com el seu ens pro­hi­bis­sin votar el 9 de novem­bre, que ens escap­cin el nos­tre auto­go­vern cada dia, que ens vetin les nos­tres selec­ci­ons, que atemp­tin con­tra el nos­tre sis­tema edu­ca­tiu i lingüístic i que no ens dei­xin ni res­pi­rar. Per tant, quina és la manera de pro­tes­tar des d'un camp de fut­bol? Doncs cri­dant inde­pendència en el minut 17.14, com passa sovint al Camp Nou, o escri­das­sant l'himne i el monarca.

Vostè pro­posa que ens abs­te­nim de jugar aquesta com­pe­tició perquè no la res­pec­tem i recorda: “El que menys­prea la nació espa­nyola, és a dir, el que menys­prea el con­junt de ciu­ta­dans que for­men la nació espa­nyola, té poc sen­tit que es pre­senti en una com­pe­tició que té com a premi el reco­nei­xe­ment que li volem retre tots els espa­nyols. Un premi que, en repre­sen­tació de tots, porta el nom de Sa Majes­tat el Rei.” Una men­tida més. Com li he dit abans, això no té res a veure amb la copa del Rei o els ciu­ta­dans espa­nyols, té a veure amb gent com vostè, Mari­ano Rajoy i José María Aznar, que ens volen anor­rear com a poble.

Aquest cop no sé si podré anar a la final de la copa. Com sem­pre, dependrà de si em toquen les entra­des en el sor­teig que fa el Barça entre els seus socis i també de con­di­ci­o­nants per­so­nals. En el meu cas, el dia ante­rior hauré anat al con­cert d'AC/DC a l'Estadi Olímpic de Montjuïc i no sé si podré com­bi­nar les dues coses. En tot cas, li pro­meto que si vaig a la final xiu­laré, com he fet sem­pre, i estic segur que la resta d'afi­ci­o­nats, cata­lans i bas­cos, també. La xiu­lada res­so­narà amb força, encara que TVE, com ja ha fet altres cops, intenti emmu­dir-la.

Per cert, senyora Aguirre, faci arri­bar aquesta carta al seu com­pany Javier Tebas.

Aten­ta­ment, Marc Bata­ller.