El Barça és ja, de manera efectiva, un club processat. El jutge de l'Audiencia Nacional Pablo Ruz, que instrueix el cas Neymar, ha decidit portar a judici l'expresident del Barça Sandro Rosell; l'actual president, Josep Maria Bartomeu, i el mateix club com a persona jurídica. En aquests moments, aquesta és la situació; per tant, si no prosperen els recursos pertinents, tots plegats s'asseuran a la banqueta dels acusats.

És lògic pel seu component mediàtic –i per determinades guerres de l'entorn blaugrana– que els focus se centrin en les persones físiques, especialment pel que fa a tot un president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, que a sobre està a les portes d'un complicat procés electoral. Però a mi m'agradaria centrar-me en una de les parts processades a la qual no s'ha prestat tot el cas que caldria. Que no és cap altra que la del FC Barcelona com a persona jurídica. Encara que pot semblar lògic que si el delicte presumptament comès té relació amb el fitxatge de Neymar pel Barça s'hagi de jutjar el mateix club, res més lluny de l'habitual, perquè fins ara els delictes s'atribuïen als mandataris o empleats, però no a una entitat com a tal. És a partir de la llei orgànica 5/2010, del 22 de juny, per la qual es modifica la llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal i s'introdueix la responsabilitat penal de les persones jurídiques –“societas delinquere et puniri potest”–. Això sí, excloent-hi l'administració, els partits polítics i els sindicats. Doncs ara mateix, el FC Barcelona és una de les poques entitats, per no dir l'única, de l'Estat espanyol que ha estat processada.

Havent consultat alguns juristes, hi ha coincidència en la perplexitat, encara que també en l'admissió de la possibilitat, ja que l'exposició de motius de la LO 5/2010 del 22 de juny passa molt de puntetes en la motivació del legislador per al canvi de la norma, perquè, si bé cita directives europees, cap feia necessària l'acció penal i es podia deixar en fets administratius.

En tot cas, els experts indiquen que la modificació busca la persecució de l'empresa o entitat en qüestió com a focus de delinqüència. I no posaré tota la llarga llista de delictes a combatre, però destaca el terrorisme, el tràfic d'òrgans humans, el tràfic de persones, el narcotràfic, la prostitució i corrupció de menors i l'estafa, entre molts d'altres. També el que ens ocupa, el delicte contra la Hisenda pública i la Seguretat Social. Però, realment es pot plantejar que el FC Barcelona és un focus de delinqüència per cometre sistemàticament aquest tipus de delictes? O s'ha aprofitat el presumpte delicte d'uns directius per incloure un procés general contra el FC Barcelona? Tot plegat, des del successor del Tribunal d'Orden Público franquista! No ho comparteixo, però puc entendre que les guerres internes del barcelonisme facin que alguns justifiquin l'actuació de l'Audiencia Nacional contra els dirigents del Barça. Però contra el club com a tal, contra l'entitat en la seva essència, em sembla un despropòsit. Més enllà de Rosell i Bartomeu, que quedi clar, han obert un procés al Barça. I aquí no passa res. Que trist!